l'arquitecte.

Vida normal. Comença la setmana. Els matins de la tele catalana marquen la normalitat. Ens hem aixecat amb certa lleugeressa i tot. Hi ha fisio. Quan hi han coses de fer tot s'accelera una mica. Fins i tot els petons i l'amor. Als pobles no hi han grans anniversaris de coses culturals. Es molt dificil per exemple que alguna entitat cel.lebri 150 anys com avui l'Ateneu de BCN que presideix l'Oriol Bohigas, politic pero principalment arquitecte de la gauche divine. L'avi de jove volia ser arquitecte. Vaig començar i fins i tot vaig fer 4 anys de primer, aprovant els dibuixos tecnic i artistic. Abans als 4 anys, si no pasaves de curs et feien fora. Del meu curs el E, nomes van aprovar 7. Fills d'arquitectes com Fontquerni, Balcells, Mitjans, Iniesta, Gurri i un que no. En Josep Barbera, que anys mes tard va matar a la dona i fill i es va tirar al metro perque la Generalitat l'havia despedit. L'avi va treballar als estudis del Joaquim Gaudi, si si, el Victor Sanchez amb l'Enric arbat i el Fernandez de la Reguera que actualment treballa per la "Carta del paisatge" de Catalunya. La Sussana (Fisio), m'ha fet un masatje amb ultra sons. Despres super, dinar lleuger i petita siesta, ja t'explicare per mi la diferencia amb migdiada, duran La Riera, teleserie catalana. Ara per sopar, ja visualitzo les llenties de nou. Porten ferro. Pero poc.