la posta

El millor seria llevar se amb el sol. I recollirse amb la posta. Avui es posa a les 17.58. Avui comença a allargar se el dia. 9 segons nomes, pero suficient per capgirar la inercia. He vist per televisio nevadas importants al teu pais. Els nens anirien al cole mes contents, si poguessin entrar amb el sol. L'avi pasa al mati i la tarda pel cole de Bigues. El batibull de nens i pares, no te res d'envejar als de BCN. Amb autocars i tot. Els grups dificulten la convivencia ja prou dificil en minoria. I les multituds crean hostilitat. La ventatge que teniu els nens que podeu viure aprop d'un bosc es que podeu correr. Per on corren els nens a ciutat?. Els matins amb sol haurien de ser per llegir, reunirse i estudiar. Sobre tot escoltar, perque el sol d'hivern te un silenci fred de biblioteca. Dinem a casa. 28 amics han contestat ja la nadala que hem enviat amb la Rosa. Aixo dels mails es fantastic es digui el que es digui. Aquesta tarda no tinc cap "junta". L'únic interessant de que s'allargui el dia es que cap el tard, la seva llum t'acompanya a veure exposicions, o fins i tot al teatre. Presentacions de llibres, conferencies, concert, cel.lebracions, cine o sopar, son algunes de les coses que et perds vivin lluny del brugit de l'aglomeracio. I et quedes mirant el sol rogent jeient als cingles com a poltrona.