la finestra

Les finestres son una mirada a la vida. Es molt important el que veus des de dins de casa. Excepte com tu i jo que vivim quasi al mig de la natura. Diuen que quan la tens tan a ma no cal veurela. L'avi durant molts anys feia una foto del que es veia desde l'habitacio quan sortiem fora. Ara no se on estan. Moltes ni se d'on son. Ara.amb el fred, s'haurien de baixar les persianes a la nit i obrirles amb el sol, com feia de petit amb l'avi Jaume. Es aleshores quan prens consciencia d'on ets. M'agradaria que el pare si pot em fes una foto del que veus tu al llevarte. Jo ara veig pedres de cases de poble, que saps que estan molt juntes, com a Venecia. O tambe un gran pi, una gespa, una taca blava de piscina i un cel clar amb un nuvol congelat fet de fum de xemenia. Abans peces de roba urgents i despres estris de cuina per esmorçar. Per les finestres mal girbades es perd fins un 10 % de la calefaccio. La meva dutxa en te una que fibla com un mosquit dins l'aigua calenta quan bufa el vent. En tinc 4 de marcades que anire canviant quan pugui. S'ha de fer una mica de defensor de la casa, quan els seus ulls, les finestres, es queixen o fins i tot ploren, que es quan hi entre aigua quan plou de costat. Mirare de posarles com les teves; abatibles, hermetiques, de doble vidre i que no volin els porticons.