Rupit

Es un poble de pessebre. S'hi sol anar de tant en tant. Es dificil d'arrivar hi. Dilluns ens hi varem acostar. De nou una festa sense poder dormir gaire, mes ara que no tinc petits aprop com tu. Voliem passar per el Mercat antic de Vic, pero hi havia cues de fins no se quants kms. Tampoc era per comprar res. Calia mirar i recuperar records antics i apendre. Finalment perdutsi amb males indicacions de bona fe, hem arribar a la casa (1716) del Txerra i la Roser. Dos llops terrritorials, el drac i la duna ens han rebut contents i vigilants. Mirar una mica la casa pairal i dinar a La devesa. Una bestiessa de menjar amb buffet lliure per postres. A la sobretaula, ja a la llar de foc, repasem els nostres passats cinematografics i d'amistat, amb una aigua de l'aixeta increible. Haguesim estat hores fent projectes, recordant els perduts, cercan solucions o plantejant titolars. Dissabte haure de mirarme el suplement que dirigeix al Periodico. Tambe haurem de pensar com actualitzar el blog del catacric. Es un amic excepcional, bon company i sempre veu el futura amb optimisme, fins i tot el politic. Veu a la Rosa de montadora de nou!!.Tres hores, el doble per tornar a casa, Les herbes, Cracovia i El convidat, per poder seguir, reventats un altre dia, parlar de share's amb el Txerra.