La U al reves

Es el pont. Es el que uneix dos dies sense haver de fer res. Encara hi menys gent i menys pressa. De fet ni esmorces i fas el vermouth directament. El maxim es llegir els diaris al llit pero no sempre es posible. I encara caldria inquibir hi temps per un llibre llegit a la llum del jardi, amb argument, amb dialegs, d'aquells que ja els voldries veure fets pel.licula. Al carrer, ningu, Es un poble fantasma. Despres mercat, tambe desert, amb dinar al França, tambe amb exces i on ja cel.lebren una mica els Nadals amb els clients. Per cert no vaig sentir el lloro que tenen que diu visca el Barça i canta l'himne. M'enrecordo ara de les gotes de piano que han acompanyat les tecles del cafe matiner de Mendelhsson. Aquests dies son millors si una cosa teva arriba a la gent. Un bon dinar fet a casa, uns poemes que algu et reconeix, un escrit teu que et comenten, una proposta politica o ludica que algu te interes amb comentar,un vol o una reparacio informatica i sobre tot saber com sempre on son cadascù dels teus. Com han passat el dia, si s'els ha menjat l'aburriment, si encara, despres d'un dia dur, poden anar a veure el Rubin Kazan o si han pogut jugar, per tots, una estona amb tu. Al mon un premi Nobel, desprecia els nacionalismes dels altres. No tirare el seus llibres.