la maneta

La maneta es la teva ma petitona. Aquests dies estan pasant moltes coses, tantes que es casi estressant. Coleigen les eleccions. Hi han converses per refer els partits. El Mas ja fa de les seves com apoiarse en el Duran i l'imbecil prepoten del Madi. Els PSC intenta organitzarse amb els meus amics i coneguts. La Tura, l'Hereu, el Marti, el Castells, la linia catalanista que mai tenien que haver abandonat. ERC fent sang com sempre. M'agradaria crear una lista independent per les municipals d'aquest poble que aviat sera fantasma a la vista de les botigues que tanquen continuament. El Barça no pot amb l'Espanyol i la força mediatica fastigosa central ja diu que no sabem guanyar. Que insultem i humiliem. A andalusia avui li han donat al jugador que mes faltes ha fet a la historia del madrid nomes amb 23 anys, el premi del joc net. Una burla internacional. Menys mal que la fifa ha donat els mundialas del 2018 a Rusia. Aixecar la ma amb els cinc dits oberts es senyal de pau, de salutacio, de netedad, de cordialitat, d'amistat i d'alegria. Aixi ho va fer el Pique, que per tu sera com per mi el Samitier o el Kubala, i ara diuen que era una provocacio. No, era una manera de fer, de fer feliços a molta gent, el resultat d'una feina ben feta. Era...una manota.