el 20% del PIB

Quan Jean-Claude Juncker va rellevar José Manuel Durão Barroso l’any passat al capdavant de la Comissió Europea va promoure un cert gir a les polítiques econòmiques. Mantenint els objectius per a l’any 2020, per exemple pel que fa a emissions de gasos d’efecte hivernacle o ús d’energies renovables, en va introduir un de nou de gran abast econòmic: Juncker va posar l’objectiu que el 2020 el 20% del PIB a Europa l’aporti la indústria. Un objectiu que, va dir, és essencial perquè el Vell Continent pugui mantenir-se en el podi del desenvolupament econòmic en un món que cada cop més gira cap al Pacífic.

Però l’estat espanyol difícilment podrà complir aquest objectiu. Catalunya, com la part més industrial, podria arribar-hi. Però el conjunt d’Espanya gairebé segur que no, segons creuen una gran part dels representants dels sectors industrials espanyols. I això que la indústria està tenint un paper clau en la sortida de la crisi, com es demostra en l’augment d’inversions i producció, per exemple del sector de l’automòbil. Per això la setmana passada el president de la patronal química espanyola Feique, Anton Valero, reclamava “una política industrial clara que defensin tots els partits quan arribin al govern”, perquè la indústria ha de convertir-se en “una política d’estat”.

Encara que a Catalunya la indústria té més pes que al conjunt de l’Estat, la davallada ha sigut important. “Catalunya ha deixat de ser una potència industrial”, conclou el professor Josep Oliver a l’estudi La pèrdua de posicions de la indústria catalana en el context europeu[vegeu l’ARA del 9 de desembre del 2014]. A començament dels anys 80 el pes de la indústria en el PIB català vorejava el 30% i ara està sobre el 18%. S’ha perdut un terç del PIB industrial, una erosió només comparable a la de França.

Segons el ministeri d’Indústria i Energia, el segon sector suposa actualment el 15,9% del PIB de l’Estat i genera més de 2,3 milions de llocs de treball. A més, el sector industrial aporta el 20% de les exportacions. Per això, el ministeri va posar en marxa l’Agenda per a l’Enfortiment de la Indústria que, entre altres punts, preveu fomentar la recerca i desenvolupament (R+D) i millorar el finançament de les petites i mitjanes empreses com a puntal per fer créixer el sector industrial.

Però la majoria de representants de la indústria, reunits la setmana passada a l’Iese, veuen amb incredulitat la possibilitat de fer revifar el sector. El conseller delegat de Siemens, Pascual Dedios, va indicar que la indústria espanyola està funcionant al 65% de la seva capacitat de producció. Javier Targhetta, conseller delegat d’Atlantic Copper i director general de Freeport-McMoRan, es va mostrar convençut que la indústria espanyola no assolirà l’objectiu d’arribar al 20% del PIB el 2020. Aquest expert en la indústria siderúrgica i metal·lúrgica va assenyalar que, per sobreviure, la indústria espanyola ha de mirar cap als mercats importants, i va advocar per accelerar les exportacions als Estats Units, la Xina i el Japó, que seran els mercats més importants del món.

Per la seva banda, el president de la Federació d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB), Pedro Astals, va destacar la importància del sector industrial, que durant la crisi s’ha demostrat com a “anticíclic”, si bé va apostar per un augment de la dimensió de les empreses perquè a l’Estat encara hi ha massa atomització. El conseller delegat de BASF, Erwin Rauhe, va destacar que s’ha de saber trobar el nínxol. Per exemple, va indicar, la química espanyola no pot ser competitiva al mercat de química bàsica davant les megafactories que s’estan construint al Pròxim Orient. Per tant, va indicar, s’ha d’especialitzar en productes de més valor afegit, que es produeixin on hi ha el mercat.

En el que van estar d’acord tots els ponents és que l’elevat preu de l’energia a l’Estat resta competitivitat a les indústries. Per això van clamar contra el fet d’incloure a la factura de la llum conceptes que no són purament elèctrics. Ahir mateix la Cambra de Comerç de Barcelona va presentar un document en el qual diu que en els quatre primers mesos del 2015 l’electricitat s’ha encarit un 48%. Segons la Cambra, els costos regulats -els que no tenen res a veure amb la generació i distribució de l’energia- suposen el 40% de la factura elèctrica.

Això, diu l’entitat que presideix Miquel Valls, castiga especialment Catalunya respecte a altres comunitats pel pes que hi té la indústria i treu competitivitat, cosa que pot afectar negativament la bona evolució de les exportacions.