Girona

Aquest dilluns El Celler de Can Roca va recuperar el tron del millor restaurant del món. Demà passat, l’equip de futbol de Girona pot assolir el somni de pujar per primer cop a Primera. I, per acabar-ho de rematar, també aquesta setmana s’ha confirmat que una de les sèries estrella del moment, Joc de trons, gravarà alguns episodis de la pròxima temporada als carrers gironins, i mostrarà la ciutat arreu del món. Potser sí que és veritat que Girona està de moda. I sembla clar que en sentirem a parlar al llarg de tot l’any.

El que es podrien veure com fets puntuals són, de fet, el fruit de l’esforç de moltes persones que des de fa anys han treballat per transformar l’economia i la cultura gironina en un pol d’atracció per a la resta del país. Ja fa temps, per exemple, que el sector teatral ha girat la vista cap al nord i té clar que el gran festival de referència de les arts teatrals és el Temporada Alta. O que tota la ciutat, i més específicament el Barri Vell i les activitats que s’hi fan, com el Temps de Flors, s’ha convertit en un pol d’atracció d’un turisme cultural que s’ha incrementat en els últims temps amb l’arribada, el 2013, de l’AVE.

Els serveis ocupen el 91,2% dels empleats de la ciutat, i el fet que tingui menys atur que la mitjana catalana mostra que les accions empreses per ajudar el sector turístic, com ara l’experiència d’oferir hotels a 10 euros en temporada baixa, estan funcionant. Sense oblidar, esclar, la presència d’una indústria que, com és el cas de Bicentury o d’EurekaKids, treballa a fons amb innovació i creativitat.. Mirem d’analitzar el model Girona a través de 20 històries d’èxit en diversos àmbits, de la gastronomia a l’economia, passant per l’esport o la cultura, i també cinc grans reptes que la ciutat encara té pendents d’afrontar. Des del perill que, com li ha passat a Barcelona, acabi morint d’èxit en el terreny turístic, especialment per la cada vegada més intensa sobreocupació del Barri Vell, fins a la infrautilització de l’aeroport per l’excessiva dependència de Ryanair. Girona encara no ha fet prou per recuperar la llera del riu i tampoc s’acaba de creure, sembla, la importància que podria tenir El Canal, el centre d’arts escèniques que apuntava a vaixell insígnia de l’oferta teatral.

“ Impossible vol dir que no has trobat la solució”. És la frase que Jordi Roca, postrer -com a ell mateix li agrada anomenar-se-, va escriure en una de les parets transformada en pissarra de la cuina del Celler de Can Roca. Es creu que l’autoria és del nord-americà Henry Ford, fundador de la Ford Motor Company. Ara bé, la sentència esprem el pensament dels tres germans -Joan, Josep i Jordi-, que han portat el nom de Girona a tots els extrems del planeta. Tres ambaixadors que estimen la seva ciutat i en fan bandera.

Els germans Roca han transformat el concepte El Celler de Can Roca fins a tres vegades. El 1986, quan van obrir les portes del restaurant per primera vegada, adjacent al dels pares -Can Roca-, i que encara avui està obert a la carretera de Talaià de Girona. El 1996, quan van reformar el local i també els plats. I el 2007, el gran canvi, quan van fer maletes i van traslladar-se a La Masia, uns carrers més enllà, on fins llavors feien els casaments, que sempre ha sigut un negoci complementari d’El Celler.

Els germans destinen molts recursos a aconseguir que l’equip format per seixanta persones se senti motivat i còmplice del restaurant. “Fem gestió emocional amb una psicòloga, l’Imma Puig, que és una més del nostre equip multidisplicinari”, en el qual també hi ha el botànic Evarist March i l’enginyer agrònom i enòleg Joan Carbó. Aquesta és la prosa del Celler, i la poesia és la creació. Tots tres treballen conjuntament en la invenció de plats, en el que es converteix en un combat ple d’arguments i d’estira-i-arronses. Els costa tancar plats perquè l’exigència dels tres i la mirada atenta a les tendències mundials els comporta que de totes les idees només un 10% passin pels fogons. La resta es queden damunt del paper. “Som tres inconformistes amb dret de decisió, d’aquí que no sigui fàcil”. No obstant això, els tres germans es coneixen bé i sovint abans que un hagi convertit en paraules els pensaments els altres dos ja ho saben. Són molt ràpids de reflexos, i per tant ja es preparen amb contraarguments. A la pel·lícula El somni, del director Francesc Aleu, es reprodueix una de les converses que els tres germans tenen a la cuina. La frase del Joan, la més habitual, és: “Abans que espectacular, el gust ha de ser molt bo”.

El Celler de Can Roca és el número 1 del món, però la ciutat de Girona té altres restaurants d’anomenada. Fins al mes de maig la cuinera Iolanda Bustos hi tenia obert La Calèndula, on fusionava cuina i begudes amb flors. Ara l’espai l’ha traslladat a Regencós (Baix Empordà), però a Girona també hi ha el restaurant Massana -amb una estrella Michelin-, el Plaça del Vi, l’Occi, el Ca la Pilar, el Món Oncle i el Pati Verd. L’oferta gastronòmica gironina és d’alta volada.