Tothom al sector donava per fet fa un any que CaixaBank i Isabel dos Santos acabarien arribant a un acord: tenien interessos complementaris i era qüestió de temps que es posessin d’acord. Però el fet és que la fumata blanca ha acabat arribant 'in extremis'.
Aquest diumenge a la matinada es va arribar a un principi d’acord entre el primer banc català i la multimilionària angolesa. Dos Santos era la segona màxima accionista de BPI, l’entitat portuguesa on CaixaBank era el màxim propietari (amb un 44% del capital) però on no podia exercir el lideratge precisament per l’obstrucció de Dos Santos. I BPI tenia un problema: el Banc Central Europeu (BCE) havia avisat que prendria mesures contra els bancs europeus amb interessos a l’Àfrica.
L’entitat portuguesa era la primera accionista de BFA, un banc angolès on tenia el 50,01% de les accions i on Dos Santos era la segona màxima accionista amb un 49% dels títols. Des de l’inici, la jugada semblava clara: CaixaBank comprava a la multimilionària (i filla del petrodictador del país, José Eduardo dos Santos) la seva participació a BPI a canvi de BFA. El que sobre el paper era clar s’ha convertit en realitat en un malson negociador.
Les dues parts implicades (CaixaBank i Santoro, societat financera de Dos Santos) van arribar a un principi d’acord que BPI anunciava ahir al matí. “S’han tancat amb èxit les negociacions que han mantingut per trobar una solució per a la situació d’incompliment de BPI del límit de grans riscos”, deia la nota. Malgrat això, els detalls de l’acord no són encara coneguts a l’espera que els òrgans dels diferents implicats facin l’aprovació definitiva. Fonts del mercat indicaven ahir que caldrà esperar dos o tres dies i que és la part angolesa de la negociació la que ha ajornat l’anunci definitiu de l’acord.
Un triomf de Fainé
Però sense saber els detalls, el que ja és segur és que CaixaBank, primera entitat a Espanya en banca minorista, manarà, finalment, en un banc portuguès, on va entrar l’any 1995. Fins ara no era així perquè CaixaBank tenia limitat el vot al consell al 20%. A més, el nou acord no només passa perquè l’entitat catalana obtingui el 18,6% de Dos Santos (amb la qual cosa ja sumaria prop del 63% del capital) sinó que a més llançarà una opa per la totalitat del banc. L’acord també segella la sortida de BPI del capital de l’angolès BFA.
CaixaBank ja va llançar una opa ara fa un any. Però en aquell moment supeditava l’oferta a l’anul·lació de la norma que li impedia votar pel 44% de les seves accions.
En un ambient d’exaltació nacional (que va portar els mitjans del país a publicar en portada títols com “Isabel de Portugal”) l’oposició de Santoro va fer que CaixaBank tirés la tovallola. Les negociacions les va portar a terme personalment el president de l’entitat catalana, Isidre Fainé, amb l’empresària africana, que amb 3.000 milions de dòlars apareix al rànquing Forbes com la dona més rica de l’Àfrica amb una fortuna que ha aixecat acusacions del Fons Monetari Internacional i Forbes per ser fruit de la corrupció.
Tal com va avançar l’ARA, aquestes negociacions s’han portat a terme en diferents escenaris. Tots dos s’han trobat a Barcelona i Madrid, però també a Londres i recentment als Alps francesos. Ara fa dues setmanes CaixaBank havia donat per acabades les negociacions, però l’entitat catalana avisava que mai trenca una negociació.
La resistència de Dos Santos s’explicava pel fet que amb un 18% li sortia molt barat controlar la quarta entitat bancària d’un país de la zona euro, amb el que això suposa en termes de prestigi per a una empresària sovint qüestionada per l’origen tèrbol de la seva fortuna.
A la fi, el deadline del BCE ha desllorigat la situació, i CaixaBank ja té via lliure per intentar ser el primer banc de la península Ibèrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada