Entre els llibreters, com a totes les professions, segur que hi ha de tot. Però costa imaginar altres gremis en què la vocació sigui tan important i la voluntat de servei tan forta. Els llibreters amb qui hem parlat viuen entre llibres i pels llibres, compartint literatura i somnis amb els seus clients. Són bruixots que connecten autors i lectors, dealers literaris amb la medicina ideal per als maldecaps i la solució de tots els problemes. Gent atrevida i generosa que s’arrisca a perdre perquè té molt a guanyar. Aquí posem 10 exemples singulars, però en podrien ser un centenar.
Pep Garcia
Més que un llibreter, Pep Garcia és un activista del llibre. Llicenciat en història i forjat en la trinxera de les grans llibreries (Bertrand, La Central), fa set anys que treballa a L’Odissea de Vilafranca del Penedès, un agent cultural de primer ordre que organitza el premi literari Odissea -amb un jurat popular de 100 lectors- i una escola d’escriptura que ja va pel tercer curs. Però, a més, Garcia forma part del col·lectiu poètic Inversus, que cada any publica una antologia de poesia social i crítica. Per a ell, l’activitat literària i el compromís social no són coses diferents, sinó que van lligades. La vocació literària, diu, li ve de casa, del munt de llibres de la seva mare. Potser als seus tres fills els passarà el mateix.
Raquel Vila
¿Es pot ser llibreter sense una llibreria? Raquel Vila n’és la prova vivent. Nascuda a Bilbao, va estudiar arquitectura i el 2009 es va instal·lar a Barcelona per treballar en un estudi de paisatgisme. El 2011, en ple apogeu de la crisi, va perdre la feina i, amb la seva amiga Xènia Bagué, va decidir obrir una paradeta. Literalment: la llibreria ocupava dues paradetes del Mercat de l’Abaceria de Gràcia, una per vendre àlbums il·lustrats i l’altra funcionant com a galeria fotogràfica. Es va dir, esclar, La Parada, i des del primer moment va aprofitar al màxim els seus escassos 9 m per acollir-hi presentacions, recitals, concerts, exposicions i tot tipus d’activitats culturals, “allà enmig de parades de roba, sostenidors i fruita”, recorda Vila. “Vam fer un tàndem amb la bacallaneria del davant i els dissabtes organitzàvem els Speaking Corners, una mena de vermuts culturals en què el Miquel, el bacallaner, hi posava el vermut i nosaltres portàvem els autors”, explica. Després de dos anys intensos, La Parada va tancar perquè no donava per viure, però continua activa en forma de botiga online, l’eix d’un nou projecte de vocació més nòmada.
Anna Arranz
En dos anys, l’Anna ha passat de treballar en grans llibreries per un sou precari a tirar-se a la piscina i obrir-ne una de petita. “Ja no t’encarregues només del públic, sinó de netejar, enviar factures, fer comandes... -diu-. Però val la pena”. Casa Usher és un negoci compartit amb dos socis, la Maria i el Gerard; com l’Anna, bregats en el món del llibre i llibreries com Casa del Llibre i La Caixa d’Eines. Van arrencar el Nadal del 2014 amb els estalvis i una campanya de micromecenatge de 10.000 euros. Un projecte valent que ha trobat el seu hàbitat perfecte a Sant Gervasi. “La gent del barri està molt contenta, perquè gairebé no hi ha llibreries”, explica l’Anna. Casa Usher, a més, ha enriquit la vida cultural de la zona amb una agenda atapeïda de recitals de poesia, contacontes, teatre, concerts, tast de vins, recitals audiovisuals i conferències. En poc temps, i amb el vent del clima econòmic en contra, Casa Usher ha demostrat que a Barcelona hi havia lloc per a una nova llibreria de proximitat.
Cecilia Picún
Per canvis de vida, el de Cecilia Picún. En pocs anys va passar de viure a l’Uruguai i treballar en un laboratori químic de la Bayer a obrir una llibreria a Sabadell, Librerío de la Plata. “Tot per culpa d’un sabadellenc”, riu. Ella no se’n penedeix ni un segon, d’haver abraçat la seva passió pels llibres. “Els diumenges tinc ganes d’anar a treballar els dilluns -confessa-. Cada dia que obro la llibreria és un dia que he guanyat de vida”. La Cecilia ha forjat una relació molt estreta amb els clients, que es posen a les seves mans perquè els recomani llibres. Més d’una vegada ha arribat a la llibreria algú a qui havien “recomanat les recomanacions” de la llibretera. Tot i els 50 metres del local, la Cecilia hi organitza clubs de lectura i, un cop al mes, la sessió Contes Pertorbadors, en què un actor llegeix un conte i un escriptor el comenta. I els lectors sabadellencs, encantats de la vida: “M’han acollit molt bé a Sabadell, em sento part de la ciutat. I la llibreria s’ha convertit en un lloc on passen coses i això em fa molt feliç”.
Marina Porras
La vocació de llibreter s’adquireix, però també es pot heretar. És el cas de Marina Porras, que tenia només 4 anys quan la seva mare va obrir la llibreria L’Ombra, ja fa 20 anys. A partir dels 16 anys, la Marina hi va anar assumint responsabilitats, ajudant la mare algunes tardes i els caps de setmana. A poc a poc, s’adona que ser llibretera és la seva vocació i s’incorpora a la llibreria; però en paral·lel també comença a desenvolupar l’interès per la crítica literària, que exerceix al suplement Ara Llegim. “Tot llibreter té una mica de crític a dins -diu-. I la simbiosi entre les dues feines és enriquidora. Treballar a la llibreria em dóna una visió molt global del que es publica i això em permet situar els llibres en el seu context. Molts crítics menyspreen alguns títols que jo, com a llibretera, sé que són útils per a alguns lectors. Gràcies a la meva feina entenc millor els autors i les obres”.
Rosa Cubelles
La vida de Rosa Cubelles ha estat marcada per una decisió que va prendre la mestra de l’escola el 1973. “A casa no es podien permetre que seguís estudiant -recorda-. Així que la mestra em va portar a la Viladrich i em van posar a treballar”. La Rosa tenia 14 anys i no era gaire aficionada a llegir. De fet, no havia comprat un llibre mai, però sota la guia de la propietària de la botiga va aprendre l’ofici ràpidament i va agafar el gust pels llibres i la lectura. I hi havia raons de sobres: treballava en una de les llibreries més antigues d’Europa, en què alguns documents daten del 1760. I així va ser fins que el 2005 el propietari, el Jordi, va decidir tancar el negoci. Aquí es podria haver acabat la història centenària de la Viladrich, però la Rosa i una altra treballadora, amb el suport del Jordi, van obrir una nova llibreria en un altre carrer de Tortosa, La 2 de Viladrich, que mantenia la tradició de la Viladrich. “La ubicació és nova, però conserva el nom, l’esperit i tot el que vam aprendre allà”, diu la Rosa, que ha comptat sempre amb l’ajuda i complicitat del Jordi, que, tot i estar jubilat, sempre que podia els donava un cop de mà. Aquest Sant Jordi serà el primer que no hi serà, però la Rosa ho comprèn perfectament. “Té ganes d’estar tranquil amb els néts”, riu. I sap que la Viladrich està en bones mans.
Fausto Puerto
En 12 anys treballant en el món del turisme, Fausto Puerro havia anat pujant esglaons des dels seus inicis com a cambrer i tenia una bona feina en un complex hoteler de Cala Millor. El seu gran vici eren els llibres i, sovint, s’escapava a Palma perquè al seu poble, Manacor, no hi havia llibreries, només alguna papereria amb llibres. Així que un dia va pensar que, si hi havia més gent com ell, potser tenia sentit obrir una petita llibreria. Així va néixer el primer Món de Llibres, que va obrir les portes el 2004. “Era un botiga molt petita on només hi cabíem jo i una pila de llibres -recorda-. Però un dia es va alliberar un local molt gran davant i ens hi vam traslladar”. A la nova llibreria el Fausto va poder destinar una zona perquè els clients poguessin fer un cafè o una cervesa, però també va poder començar a programar actes de tot tipus, a més d’exposar-hi a les parets l’obra de pintors manacorins. Món de Llibres acull presentacions de llibres, xerrades, clubs de lectura, tertúlies literàries... El Fausto havia de tirar del carro els primers anys, però ara les activitats es programen gairebé soles i la llibreria es limita a acollir-les, tot i que el Fausto encara n’organitza un parell o tres a l’any. Fa 10 anys també es va foguejar en l’edició publicant una recopilació de relats inèdits d’autors manacorins, Mosaic de lletres, que va ser el punt de partida del segell Edicions Món de Llibres, que ja porta 20 referències amb títols com Acorar, de Toni Gomila, i el recent La família Amat, de Tomeu Matamalas. Un llarg camí recorregut, doncs, per estalviar-se els 34 quilòmetres que separen Manacor de Palma.
Paula Jarrín
La Paula és argentina i va venir a Barcelona fa 14 anys. “Em vaig enamorar i m’hi vaig quedar”, explica. Llicenciada en història, durant 10 anys treballa de lectora per a un grup editorial mentre fa d’administrativa. Enmig de la crisi, el seu company es queda a l’atur i a ella l’acomiaden perquè es queda embarassada per segon cop. Així que, quan un llibreter amic els informa que es traspassa la llibreria infantil i juvenil Al·lots, decideixen tirar-se a la piscina. Quan la Paula es fa càrrec del negoci, la seva tercera filla només té quatre mesos. “Pràcticament s’ha criat a la llibreria”, diu. Augmenten el fons, canvien la web i de seguida comencen a programar activitats familiars (contacontes, titelles, tertúlies), però també un club de lectura per a adults de literatura juvenil. Els fills de la Paula, que són molt sovint a la botiga, ja fan els primers passos com a llibreters i, de tant en tant, recomanen llibres als clients. I un d’ells, el Joaquim, li va dir a la mestra un dia: “A la mama se l’ha menjat el drac”. Era Sant Jordi, esclar.
Gerard Remendo
Gerard Remendo feia una colla d’anys que treballava en una fàbrica de tintes quan, el 2004, van acomiadar 50 treballadors i ell va decidir fer servir la indemnització per obrir una llibreria. I no ho va fer sol, perquè ràpidament s’hi va apuntar la dona d’un amic de la fàbrica, Sílvia Muntaner. Junts, han fet realitat el seu somni: convertir l’afició de llegir i recomanar llibres en una professió. A la llibreria van posar-li Saltamartí pel ninot de Brossa -“que sempre cau dret, com el poble”, diu el Gerard-, perquè ells també feien un gran salt amb l’esperança de caure bé. La crisi la porten bé perquè no veuen la llibreria com un negoci, sinó com un projecte pensat per mantenir dos llocs de treball. Sovint fan presentacions de llibres (45 l’any passat) i, coincidint amb el Festival de Màgia de Badalona, una actuació de màgia en homenatge a Brossa. El Gerard es defineix com un llibreter prescriptor i exerceix com a tal fent recomanacions a Badalona Televisió i a Ràdio Badalona.
Gonzalo Rodríguez
La força de la il·lusió mou muntanyes, però també obre llibreries. Gonzalo Rodríguez va treballar molts anys com a freelance en cinema i televisió fins que se’n va cansar i va decidir treballar per a ell mateix. “Vaig pensar: «Què m’agrada? Llegir, la ciència-ficció i el cinema». I em va semblar que la millor manera de combinar-ho tot era obrir una llibreria especialitzada en ciència-ficció”. ¿I com encaixa el cinema en aquesta equació? “No venem pel·lícules perquè els marges són molt petits, però organitzem un cinefòrum a la llibreria amb pel·lícules del gènere que tenen l’origen en alguna novel·la de vegades força desconeguda per la gent”, respon el propietari de Chronos, que admet que obrir una llibreria en aquests temps no és fàcil, sobretot amb un producte difícil, però que la gent agraeix la figura del prescriptor. Ell voldria que Chronos fos un lloc de trobada per als fans de la ciència-ficció, i ja ho està començant a aconseguir acollint-hi presentacions de novetats i amb la Tertúlia Friqui, un espai de conversa que s’organitza cada mes sobre un tema. L’últim? Joc de trons,esclar.
Pep Coll a la llibreria El Genet Blau de Lleida
“Compro els llibres habitualment a El Genet Blau, la llibreria de la meva dona. Abans era només de llibre antic i d’ocasió; ara, tot i conservar el fons antic, s’ha reconvertit en llibreria infantil i de llibre nou només per Sant Jordi -comenta l’autor de Les senyoretes de Lourdes -. Hi compro edicions d’alguns títols clàssics que col·lecciono com Canigó de Verdaguer o Il Gattopardo de Lampedusa. Per al llibre nou (m’agrada estar al cas de la narrativa que es publica) no tinc llibreria de referència”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada