EL DESCONTROL DEL DEFICIT

El govern del PP ha fracassat en el que va ser una de les seves principals promeses: posar ordre en les finances públiques i controlar el dèficit, que s’havia disparat en l’última etapa de Zapatero. Ahir es va confirmar que Espanya es va desviar un punt de l’objectiu de dèficit marcat per Brussel·les, del 4,2% al 5,2%. “Hem de trobar els culpables d’aquesta desviació”, va tronar el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, assenyalant les autonomies en general, i Catalunya i el País Valencià en concret, d’haver gastat més del que podien. Montoro, un cop més, defuig la seva responsabilitat i amaga les veritables raons del descontrol del dèficit. Quines són? La més òbvia són els diners que s’han deixat de recaptar per la rebaixa fiscal aprovada pel govern espanyol abans de les eleccions en un intent desesperat de retenir vots, i que han costat més de 7.000 milions. La segona causa seria la falta d’aprimament de l’administració central, que per a aquest mateix any 2016 ha convocat 13.500 places en la funció pública, un 62% més que el 2015. I la tercera és que els ajustos demanats a les autonomies, a més d’injustos i poc equitatius comparats amb els de l’Estat, són senzillament irrealitzables perquè no només posarien en perill l’estat del benestar sinó que podrien dur al col·lapse el sistema autonòmic. L’única sortida de les comunitats especialment castigades pel dèficit fiscal, com ara Catalunya i el País Valencià, ha sigut incomplir els objectius i desafiar l’Estat. Així, Montoro ha tastat la mateixa medecina que els dirigents europeus, que veuen amb desesperació com Espanya és incapaç de complir fins i tot quan governa un partit partidari de l’austeritat.

Però el que haurien d’entendre a Brussel·les és que això no és veritat. El PP és només partidari de l’austeritat quan es parla de les autonomies, però no de l’estat central. I és aquesta obsessió per recentralitzar i muscular l’administració central, sumada a decisions electoralistes com rebaixar els impostos, el que ha provocat el fracàs de Montoro, que ha sigut prou ingenu per creure que pressionant les autonomies en tindria prou per fer quadrar els números.