¿Que tal el dinar?, preguntava un que no se'n va recordar de pujar. Doncs la veritat és que cada any millor. Enguany amb la prohibició de fer foc a la muntanya el menjar s'havia elaborat a Can Flix amb una amanida diferent, patates a la brasa, llom adobat i la taronja preparada amb el sueu suc. Més personal que l'any passat però menys monges o germanes que només eren 4 quant l'any anterior eren sis. Els grups pujaven per les diferents cares del puig del Santuari. De fet tots els pobles veïns s'hi apropen per festejar amb l'àngel l'anunci de la maternitat a la Mare de Déu Els de el vessant Bigues, sortint de la plaça Miquel Bosch, amb esmorzar inclòs a Sant Bartomeu, el van atacar per sota els cingles. També de l'Ametlla van aparèixer components de l'aplec. Tot plegat per assistir a la Missa del panet. Et donen un panet que significa que no et faltés el pa durant tot l'any. Els que no hi cabien es divertien pels voltants veien les peripècies per aparcar dels que s'havien atrevit a arribar fins allà en cotxe. Aquests tampoc van poder sentir gaire bé les caramelles que van interpretar la Coral Amarant que va confegir un repertori amb alguna havanera, cançons tradicionals catalanes, per acabar la seva actuació amb una emotiva i cantada per tothom La santa espina, amb el descobriment per part d'alguns del que sembla ser el segon himne de Catalunya. I es fa la benedicció del pa, en record de quan consumir lo fresc era impossible, per les distancies o el preu. Temps i circumstàncies que sembla que ara torna a passar per algunes, masses, famílies. BENEITS ELS PANETS L'era Esdevén UN LLOC DE CONVERSA, Tòpics I Retrobaments. Després del dinar, n'hi va haver fins i tot per alguns passavolants que van voler participar de la festa, el tradicional sorteig de 12 mones casolanes, que com que no n'hi ha per tothom, quan et toca la reparteixes entre els veïns de taula que no els hi ha tocat. El més divertit del sorteig són les mans innocents i el cant dels números, en l'altre moment de gloria, elles hi son sempre, de les inquilines del santuari de la Comunitat de Sant Pere de les Puelles o benedictines de sant benet. I QUAN començava A BAIXAR LA Temperatura, ALGUNS que no volien tornar a baixa a peu es van col·locar en cotxes. La feinada de recollir, també molt professional va quedar pels joves i veterans que gaudeixen de bona salut i moltes ganes de fer coses per aquest entorn natural i meravellós.
El Santuari de Puiggraciós està situat a la part oriental dels Cingles de Bertí, en el terme municipal de Figaró, a la comarca del Vallès Oriental. Es troba a una altitud de 689,2 metres, una mica abans d’arribar al cim de Puiggraciós. Una mica més amunt es troben les restes molt malmeses d’un poblat ibèric.
Els vessants són coberts per alzinars, pinedes de pins blancs i pinyers i pinassa, garrigues, brolles de romaní i brucs d'hivern. De la fauna destaca, sobretot, el senglar, i alguns ocells d'importància notable, com alguns rapinyaires.
Per arribar-hi en cotxe cal agafar la carretera que va de La Garriga fins al Serrat de l’Ametlla i que passa per la masia de Can Quico i la Miranda.
Història. El 1 701- S’inicien els tràmits per a la construcció del santuari, molt a prop d’on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu.1 711- S’obre al culte1 737- S’acaba el retaule barroc de l’altar major. Durant uns anys els parroquians de Sant Pau de Montmany utilitzaren el santuari com a parròquia, atès el mal estat de la seva. Molt aviat s’hi va construir la casa de l’ermità que més endavant es convertiria en hostatgeria. Durant la guerra civil espanyola va ser cremat el santuari i destruït el retaule barroc. La imatge de la Mare de Déu es va poder salvar gràcies al coratge d'uns veïns del mas Ullar que la van amagar en diversos indrets.
1 939- S’inicia la reconstrucció de l’església, de la qual només en quedaven dretes les quatre parets.
1946- El Santuari passa a la jurisdicció de la parròquia de Sant Genís de l’Ametlla.
1 957- S’acaben les obres i s’inaugura el nou santuari.
1 973- S’hi instal·len unes monges benedictines.
La imatge tradicionalment es venerava a la parròquia de Sant Pau de Montmany, que era l’antic nom de Puiggraciós i que significa “muntanya gran” . Els pagesos dels voltants hi tributaven l’oli per tal que sempre hi hagués una llàntia cremant.
Un cop a l’any, el 25 de març, diada de l’Ascensió, la pujaven en romeria cap a la muntanya de Puiggraciós cantant els goigs del Roser. Un cop allà es dipositava en una taula de pedra i es repartia entre els assistents una almoina de pa cuit amb blat donat pels pagesos dels voltants. Això feia que a l’aplec hi assistissin també la gent d’altres parròquies i que es mengessin els pans enmig de gran gatzara.
Un cop enllestit el banquet, es guardava la imatge en una petita cabana de pedra o oratori que encara podem veure ara al costat de la Torre del Telègraf Òptic construït el 1 884. La cabana no té cap obertura, només un gran portal rectangular revestit d’un marc de pedra tallada i serviria evidentment només per guardar la imatge en les processons. Per la seva estructura és evident que devia ésser construït, a més tardar, a inicis del segle XVI. Un cop desada la imatge, els pagesos se’n tornaven en processó a la seva parròquia.
LA TORRE DE SENYALS ÒPTIQUES, S’aixeca a llevant del santuari, a un centenar de passes. Els homes la van construir al segle XIX, durant les guerres carlines aprofitant l’excel·lent vista que hi ha en aquest punt i funcionava amb un joc de miralls que enviava senyals lluminosos a les torres veïnes, amb la intenció de controlar els enemics.
ART I ARQUITECTURA. La planta és de creu llatina. Sobre el creuer hi ha una cúpula. Les voltes estan decorades amb motius florals. L'absis actual és nou i correspon a l'entrada de l'església primitiva. Disposa d'un cambril on s'exposa la imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós i un petit cor amb balustrada de fusta. La porta d'entrada és quadrada, amb una motllura al voltant. Per sobre, un ull de bou. Corona la façana una petita espadanya amb un arc de mig punt.La imatge és d’estil gòtic tardà, de talla petita, feta de fusta policromada que representa la Mare de Déu donant el pit al nen Jesús. Es va refer al s. XV i si encara es conserva és perquè uns pagesos la van poder amagar durant la guerra civil. Antigament anava vestida amb vestits de roba. El retaule desaparegut era d’origen barroc i tenia a banda i banda dues magnífiques columnes salomòniques.
La LLEGENDA.- El primer que li diu Mare de Déu de Puiggraciós, “Puche Gracioso”, seguint la moda de traduir al castellà els noms de lloc, va ser el pare Narcís Camós, que la va visitar cap al 1 657 i és qui ens explica la tradició de l’aplec i la llegenda del trobament. Segons el pare Camós, la imatge la va trobar un bou del Mas Miquel, masia veïna al santuari. Els pagesos suposaren que algú l’hauria amagada salvant-la dels moros invasors i la dugueren a la seva parròquia que era l’església de Sant Pau de Montmany amb la intenció de venerar-la.
Però a la imatge no li va agradar el lloc i l’endemà se la van tornar a trobar enmig de la muntanya. Aquest fet va passar tantes vegades que finalment els pagesos varen entendre que la Mare de Déu no volia ser moguda d’aquell indret, però com que no hi havia església on protegir-la li varen prometre solemnement que cada any per l’Ascensió la hi portarien en romeria. Conten que la imatge va quedar satisfeta i ja no es va moure del lloc fins que, com que l’església de Sant Pau es queia de vella, els pagesos varen acordar construir-ne una de nova allà on el bou l’havia trobada per primer cop i que és el lloc on ara s’aixeca el Santuari.
El Santuari de Puiggraciós està situat a la part oriental dels Cingles de Bertí, en el terme municipal de Figaró, a la comarca del Vallès Oriental. Es troba a una altitud de 689,2 metres, una mica abans d’arribar al cim de Puiggraciós. Una mica més amunt es troben les restes molt malmeses d’un poblat ibèric.
Els vessants són coberts per alzinars, pinedes de pins blancs i pinyers i pinassa, garrigues, brolles de romaní i brucs d'hivern. De la fauna destaca, sobretot, el senglar, i alguns ocells d'importància notable, com alguns rapinyaires.
Per arribar-hi en cotxe cal agafar la carretera que va de La Garriga fins al Serrat de l’Ametlla i que passa per la masia de Can Quico i la Miranda.
Història. El 1 701- S’inicien els tràmits per a la construcció del santuari, molt a prop d’on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu.1 711- S’obre al culte1 737- S’acaba el retaule barroc de l’altar major. Durant uns anys els parroquians de Sant Pau de Montmany utilitzaren el santuari com a parròquia, atès el mal estat de la seva. Molt aviat s’hi va construir la casa de l’ermità que més endavant es convertiria en hostatgeria. Durant la guerra civil espanyola va ser cremat el santuari i destruït el retaule barroc. La imatge de la Mare de Déu es va poder salvar gràcies al coratge d'uns veïns del mas Ullar que la van amagar en diversos indrets.
1 939- S’inicia la reconstrucció de l’església, de la qual només en quedaven dretes les quatre parets.
1946- El Santuari passa a la jurisdicció de la parròquia de Sant Genís de l’Ametlla.
1 957- S’acaben les obres i s’inaugura el nou santuari.
1 973- S’hi instal·len unes monges benedictines.
La imatge tradicionalment es venerava a la parròquia de Sant Pau de Montmany, que era l’antic nom de Puiggraciós i que significa “muntanya gran” . Els pagesos dels voltants hi tributaven l’oli per tal que sempre hi hagués una llàntia cremant.
Un cop a l’any, el 25 de març, diada de l’Ascensió, la pujaven en romeria cap a la muntanya de Puiggraciós cantant els goigs del Roser. Un cop allà es dipositava en una taula de pedra i es repartia entre els assistents una almoina de pa cuit amb blat donat pels pagesos dels voltants. Això feia que a l’aplec hi assistissin també la gent d’altres parròquies i que es mengessin els pans enmig de gran gatzara.
Un cop enllestit el banquet, es guardava la imatge en una petita cabana de pedra o oratori que encara podem veure ara al costat de la Torre del Telègraf Òptic construït el 1 884. La cabana no té cap obertura, només un gran portal rectangular revestit d’un marc de pedra tallada i serviria evidentment només per guardar la imatge en les processons. Per la seva estructura és evident que devia ésser construït, a més tardar, a inicis del segle XVI. Un cop desada la imatge, els pagesos se’n tornaven en processó a la seva parròquia.
LA TORRE DE SENYALS ÒPTIQUES, S’aixeca a llevant del santuari, a un centenar de passes. Els homes la van construir al segle XIX, durant les guerres carlines aprofitant l’excel·lent vista que hi ha en aquest punt i funcionava amb un joc de miralls que enviava senyals lluminosos a les torres veïnes, amb la intenció de controlar els enemics.
ART I ARQUITECTURA. La planta és de creu llatina. Sobre el creuer hi ha una cúpula. Les voltes estan decorades amb motius florals. L'absis actual és nou i correspon a l'entrada de l'església primitiva. Disposa d'un cambril on s'exposa la imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós i un petit cor amb balustrada de fusta. La porta d'entrada és quadrada, amb una motllura al voltant. Per sobre, un ull de bou. Corona la façana una petita espadanya amb un arc de mig punt.La imatge és d’estil gòtic tardà, de talla petita, feta de fusta policromada que representa la Mare de Déu donant el pit al nen Jesús. Es va refer al s. XV i si encara es conserva és perquè uns pagesos la van poder amagar durant la guerra civil. Antigament anava vestida amb vestits de roba. El retaule desaparegut era d’origen barroc i tenia a banda i banda dues magnífiques columnes salomòniques.
La LLEGENDA.- El primer que li diu Mare de Déu de Puiggraciós, “Puche Gracioso”, seguint la moda de traduir al castellà els noms de lloc, va ser el pare Narcís Camós, que la va visitar cap al 1 657 i és qui ens explica la tradició de l’aplec i la llegenda del trobament. Segons el pare Camós, la imatge la va trobar un bou del Mas Miquel, masia veïna al santuari. Els pagesos suposaren que algú l’hauria amagada salvant-la dels moros invasors i la dugueren a la seva parròquia que era l’església de Sant Pau de Montmany amb la intenció de venerar-la.
Però a la imatge no li va agradar el lloc i l’endemà se la van tornar a trobar enmig de la muntanya. Aquest fet va passar tantes vegades que finalment els pagesos varen entendre que la Mare de Déu no volia ser moguda d’aquell indret, però com que no hi havia església on protegir-la li varen prometre solemnement que cada any per l’Ascensió la hi portarien en romeria. Conten que la imatge va quedar satisfeta i ja no es va moure del lloc fins que, com que l’església de Sant Pau es queia de vella, els pagesos varen acordar construir-ne una de nova allà on el bou l’havia trobada per primer cop i que és el lloc on ara s’aixeca el Santuari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada