JOHAN CRUYFF

El que xutava tan be el paquet de tabac dient que ho havia deixat. Vaig saber de veritat d'ell el dia del meu casament. Eren les set de la tarda, en una ceremonia que s'havia retrassat i el Barça presentava un holandes que havia portat el president Montal i el directiu Armand Caraben. Jugaven contra el Bruges de Lieja i havíem començat el segon plat del casori a Sant Sebastià de Montmajor. Si érem 150, en varem quedar uns 80, fins i tot el capella es va excusar i molts, que eren de la premsa i l'esport, van "tenir"que marxar. Encara fa uns anys un amic del sogre, el justificava la dona dient que no hi havia pogut anar per que estava malalt. Si no hi estat mai malalt deia ell. El primer cop que el vaig veure al camp va ser amb el Llorenç. 5 a 0 contra el Granada. I el porter, un tal Dueñas, com un davanter molt fi que teníem abans de Barrios, Clares,(Manolo marca ya), Clos, Marti Filosia o Bustillo. Per l'esquerra, amb Rife fent de carriler, en Cruyff empalma un xut impressionant que anava a dintre. Però ay las! toca l'espatlle del Quimet i puja a munt l'esferica i ell es lamenta alçant els braços. Tal com baixa, li torna a esbotzar un "cañardo", i va dins, L'estadi s'enfosa. Desprès vindrien el 0-5 a Madrid, els nomes 16 gols en lliga en 5 anys, el partit del Leeds, els problemes econòmics i el retorn a Holanda (Ajax, Feyenord) passant per el Levante. I al mig, el futbol total amb un extrem, Perez i figures com aquell noi que nomes va jugar uns minuts a Valladolid, Lucendo?. I canviant la societat. Encara els veig passejant per Aiguafreda, passejant amb els Neskeens i les seves senyores, (Danny Coster) amb la ma dins de la butxaca de darrera dels texans, gran escàndol. L'any que corria era l'esitu del 73. I desprès aquell gol volador al Reina, 16 gols nomes en 5 lligues, l'eliminacio del Leeds i els enfrontaments amb els alemanys Weisweiler i Udo Latekk. Tres pilotes d'or, 71, 73 i 74. Peró també les quatre lligues com entrenador i la primera Champions de veritat. I un club modernitzat jo diria que per sempre. El joc del Barça d'ara es d'ell. I les fotos amb el Blai i el Bruins Slot camí de Praga. I la debacle a Atenas amb el Milà 4-0, nomes sortir i "disfrutar" que deia. El cop de puny del Villar i cap lesió perquè saltava tan com un que hi ha ara. Sobrat, mai deia que era pesetero. Va fitxar per 60 milions, cobrant 12000 euros al mes. Va posar Jordi al seu primer fill i que va intentar que jugues al primer equip, on hi havia el Romario. Sempre el recordarem al Cracovia de torn discutint, ara en broma amb el Rexach, fent l'aperitiu al Montanya. I avui, si que ell, malalt dels pulmons, ha sortit en globus, " en un momento dado" com acostumava a dir. No us perdeu el seu documental on explica que dissenyava patis i camps per fer mes agradable l'entorn per jugara futbol els nens mes desfavorits de tot Europa.