disseny king

L’èxit del joc de fer explotar caramels en fileres va portar un dels gegants del sector dels videojocs, Activision Blizzard, a comprar King Digital Entertainment, l’empresa dels creadors del famós Candy crush, que té un dels seus laboratoris més destacats a Barcelona. La fusió va ser una de les operacions més importants del sector. Activision, autors de Call of duty, va pagar 5.350 milions d’euros per King i confirmava així la seva aposta pel sector del mobile gaming. Jan Wedekind és l’actual director del laboratori de King a Barcelona, on es va gestar el Candy crush. Aquest químic alemany va arribar a King com a responsable del desenvolupament de negoci, i amb l’absorció d’Activision va passar a presidir l’estudi barceloní.

Com va passar de la química al món dels jocs per a mòbils?

Vaig dedicar-me a la ciència bastant de temps, però després de fer un doctorat i un postdoctorat em vaig adonar que trobava a faltar desenvolupar la part més creativa. Buscava una combinació entre tecnologia i creativitat. Només podia ser el cinema o els videojocs, i sóc gamer d’ençà que tinc ús de raó. Sempre m’havia fascinat aquest món. Va ser difícil entrar-hi, però, un cop dins, tot depenia de mi mateix.

Com va començar?

Vaig començar fa cinc anys com a responsable de producte a la seu de Barcelona de Digital Chocolate, una empresa nord-americana de videojocs. Era una posició que implicava estar entremig de totes les àrees i em va permetre conèixer a fons el negoci.

Què passa a Barcelona amb el g aming ?

No ha passat de la nit al dia, ja feia anys que el sector dels videojocs es coïa a Barcelona, i ara se n’han començat a veure resultats. La situació actual [amb èxits com les compres en l’últim any del laboratori de Candy crush, i d’Akamon, la start-up de social gaming de Carlos Blanco] es basa en una història llarga d’empreses com Microjobs, que va començar abans que existís l’iPhone o WeSoft, per exemple. Des d’aleshores van anar apareixent moltes empreses petites que han creat un nucli de talent que atreu les més grans.

Per això King té a Barcelona el seu laboratori més gran, amb 140 treballadors.

També hem de ser realistes. Si has de triar entre enviar els teus creatius a Hèlsinki o el Mediterrani, serà molt més fàcil que vulguin viatjar a Barcelona. Gràcies a aquesta combinació, la ciutat ara és una de les capitals mundials del social i del mobile gaming.

L’estudi de King a Barcelona ha creat més de 200 videojocs en quatre anys, però només un Candy crush ...

És veritat, només tenim un Candy crush, però també tenim més de 10 jocs al top 20 i uns quants més al top 5 . Som un estudi d’èxit, però la diferència entre un Candy crush i qualsevol altre dels nostres jocs és un factor X difícil de repetir, però també molta feina durant molts anys.

Com s’aconsegueix que un joc enganxi?

És qüestió de dades. A més d’una bona idea, és molt important analitzar les dades que obtenim dels usuaris. Al final, a l’hora de matar un joc qui mana és el jugador, no és el concepte creatiu, ni el model de negoci. Per saber si un joc és bo el més efectiu és posar-lo davant dels jugadors. Si vas a la pàgina de King pots jugar al Candy crush o a molts altres dels nostres jocs. Són models que es van fer amb menys persones i menys temps, però amb dues setmanes queda ben clar si a la gent li agrada prou per tornar-hi cada dia. Són dades, realment no hi ha màgia.

I si no agrada?

No hi ha res més difícil que fer un joc fàcil. El més lògic és el més difícil d’aconseguir. Si tenim 200 jocs és perquè se’ns han acudit més de mil idees. I el que costa més és descartar-ne. Quan el jugador diu “No m’agrada” la situació s’ha d’analitzar amb calma i cap fred. Has d’entendre si el problema és tècnic i fàcil d’arreglar o si és més de base com ara de disseny i ser prou valent per matar-lo.

Costa matar un joc?

És un dels problemes. Hi ha una tendència molt potent per quedar-se un projecte i no voler desprendre-se’n. Li agafes carinyo , perquè és el teu projecte i hi has posat tot el teu cor. Per això aquesta és la part més difícil i és molt important aprendre a celebrar també les derrotes i estar orgullós tant dels jocs que has creat com dels que has matat.

Com es fan diners en el món dels jocs al mòbil?

Aquesta és la gran pregunta, no hi ha un model clar ni una fórmula màgica, si no tots l’estaríem fent servir. Primer s’ha de tenir un bon joc, a partir d’aquí la resta no queda clar, depèn de cada model. Quan compraves un videojoc pagaves 70 euros i missió complerta. Però ara, sobretot a l’inici, no hi ha inversió del jugador. La clau és aconseguir que tornis a entrar al joc l’endemà. Les úniques aplicacions que aconsegueixen retenir els usuaris el mateix temps que els nostres jocs són les xarxes socials com Facebook i Snapchat. La publicitat cada vegada va més al mòbil i l’èxit, competir amb aplis d’aquesta mida, és un repte però també una oportunitat.