un outsider per la sanitat

Toni Comín: Un ‘outsider’ per refer ponts amb la sanitat

Una seixantena de bates blanques el miren expectant. “Mai havia estat davant de tants metges. Fa respecte”. El conseller de Salut, Toni Comín, escolta. Apostar pel model públic. Revertir les retallades. Donar estabilitat a les plantilles. Reforçar la capacitat resolutiva de l’atenció primària. Millorar les infraestructures hospitalàries. Pren nota al ritme vertiginós al qual la junta de personal i la mèdica, que li fan saber que han “patit molt”, exposen el seu memorial de greuges. No pren mai cafè ni li cal. Té els ulls oberts de bat a bat. És migdia i fa tot just tres hores que ha deixat la seva filla Laia, de 3 anys, a l’escola. Té previst recollir-la a les cinc de la tarda per anar a la piscina. “Els divendres a la tarda intento conciliar”, exposa. Queda, però, una llarga jornada de visita a la Vall d’Hebron, el centre hospitalari més gran de Catalunya.

No pot dissimular la seva estupefacció quan el gerent li comenta que no es recorda la visita de cap conseller de Salut almenys des de fa 20 anys, tret de reunions puntuals i inauguracions. Comín (Barcelona, 1971) està convençut que “venir de fora” de l’àmbit que ha de gestionar i tenir un “perfil independent” l’ajuden a afrontar els reptes de la seva conselleria amb les mans més lliures i la ment més oberta. Es mou com un peix a l’aigua responent a metges i infermeres. “Vull estar en diàleg permanent amb vosaltres”, “Hem de posar el professional al centre i el pacient al centre del professional”. Els xiuxiuejos dels que l’escolten van en la línia de constatar que el seu estil té poc a veure amb el del seu predecessor, Boi Ruiz, que va haver de marxar a cops de pedra en una de les seves últimes visites al centre. De fet, ha aconseguit arrencar un aplaudiment dels sindicats pel simple fet de reconèixer la seva tasca i donar-los l’oportunitat d’explicar-se.

Llicenciat en filosofia i ciències polítiques, Comín és home d’anar sense corbates ni cotilles. “La responsabilitat no té res a veure ni amb la rigidesa ni amb l’encarcarament”, assegura. Evita, però, criticar la gestió que va fer l’anterior conseller. Diu que no li aporta res fer-ho. Ell, que va ser un diputat maragallista que va acabar estripant el carnet del PSC, és ara una peça clau en el full de ruta de 18 mesos per assolir la independència. Aquest és el termini durant el qual es compromet públicament a treballar per definir un projecte del sistema sanitari “en majúscules”. Això sí, no hi ha pressupost i ho diu sense pal·liatius. Escoltar, explorar sinergies i millorar la gestió dels recursos professionals és, diu, el que està al seu abast.

Ho vol veure i conèixer tot. I ho fa desprenent-se del protocol de conseller. També el personal de l’hospital té molt a dir i a ensenyar. Troba coneguts en qualsevol racó. El metge que li ensenya com introdueixen una vàlvula al cor a través de l’artèria femoral estiueja, com ell, a Castellterçol. Oncologia i UCI pediàtrica, planta de nounats -on recorda llargues estades quan la seva neboda, que va pesar 450 grams, estava ingressada allà-, l’hospital de traumatologia, el laboratori de bioquímica -dels més grans d’Europa-, els equips de recerca. És només una petita part del recorregut, on parla amb prestigiosos metges, saluda talentosos investigadors, eficients cuineres i abraça pacients. Alguns de l’edat de la Laia. “Qui ho fa és Toni Comín, de persona a persona, no com a conseller”, diu. I repeteix la paraula “admiració” per tot el que descobreix i frisa per donar-li molta més projecció pública.

Onze hores de visita

Des que va prendre possessió del càrrec ha aconseguit fixar unes rutines horàries als matins. La seva parella, el Sergi, i ell esmorzen plegats amb la nena. A la nit, quan ell arriba, sopen junts. Reconeix que els veu menys que quan era professor de ciències socials a Esade però que el que han perdut en quantitat de temps ho han guanyat en “estabilitat”. La visita a la Vall d’Hebron ha durat ni més ni menys que onze hores. Diu, per això, que “cansa més” un ple del Parlament. La piscina amb la Laia, un altre dia.