CRUYFF A LA BANQUETA

1 de maig del 1990. El Barça visita Albacete per primera vegada en la seva història, després d’acceptar 10 milions de pessetes per anar-hi aprofitant el final de la Lliga. Mentre la directiva negociava fitxar Stóitxkov a Bulgària, el Barça jugava davant de més de 20.000 persones al Carlos Belmonte. “Abans del partit es deia que Cruyff no vindria, perquè el Madrid organitzava un homenatge a Camacho, però finalment sí que va venir. Va sortir al camp amb els jugadors i va passar-se minuts firmant autògrafs. Saludava a tothom. Jo estava molt nerviós, era un dels meus ídols”, recorda el tècnic d’aquell Albacete, llavors un desconegut: Benito Floro. “Al final del partit va lloar el nostre joc. Li va agradar com trèiem la pilota. Ens va dir que ens aniria bé. I sí, aquell any es va pujar a Segona A”, recorda Floro, que un any després portava l’Albacete a Primera i el 1992 fitxava pel Reial Madrid. “Ens va tocar ser rivals, però la seva manera de tractar els tècnics adversaris era molt positiva. Xerrava amb tu amb normalitat, mai era res personal. Quan les coses em van anar malament, ell sempre va tenir paraules de suport i em deia que si estava segur del que feia, que havia de seguir”.

El 8 de gener del 1994, el Barça de Cruyff li va clavar un 5-0 al Madrid de Floro en una de les nits més recordades amb Cruyff a la banqueta. I després d’una derrota contra el Lleida, quan la premsa va capturar el so de l’esbroncada de Floro als seus jugadors al descans, va ser destituït. “Quan li van preguntar a Cruyff per la notícia, ell va insistir a dir que jo era un bon tècnic. Sempre li estaré agraït. A la meva família ens ha dolgut la seva mort”, recorda l’actual seleccionador canadenc.

Aquell 5-0 del gener del 1994 va marcar per sempre més Floro. I també va ser una de les nits més glorioses del barcelonisme. “Els dies anteriors ja hi havia la sensació que podíem golejar el Madrid. En Johan no ens parlava de golejar, però ens anava punxant”, recordava Eusebio Sacristán. Bakero, en nom de l’equip, va manifestar el desig de “matxacar el Madrid”. I així va ser. “Abans d’aquell partit, el meu Madrid li havia guanyat la Supercopa i plantava cara al Barça. Però al Camp Nou no ens va sortir res”, admet Floro, que va intentar fer canvis tàctics com deixar Butragueño a la banqueta. “Millor, si no juguen jugadors bons en atac, millor”, va dir Cruyff als seus jugadors. L’holandès, però, al final del partit va esperar Floro als vestidors i el va animar. “Era d’aquells que sabia guanyar”, recorda l’asturià. Floro va perdre la partida, especialment quan va fer entrar Hierro pel lesionat Alfonso i va perdre poder ofensiu. Cruyff, en canvi, havia pactat poques hores abans del partit jugar amb un mig del camp agressiu, amb Nadal sobre Hierro, Ferrer sobre Alfonso, Bakero sobre Milla i Jon Andoni Goikoetxea sobre un jove Luis Enrique. “Va ser arriscat, perquè l’equip es desgastava molt, però va sortir perfecte. A Cruyff li agradava arriscar si creia en les seves idees”, recorda Amor, que va encarregar-se de Prosinecki. “Cada partit podia ser diferent. Cruyff disfrutava amb el futbol i pensava sempre a trobar solucions, però també ens punxava”, recorda Stóitxkov, que va ser substituït al descans per Laudrup. “El canvi el van fer gairebé d’amagat, just abans de tornar al terreny de joc, per amagar-ho el màxim de temps al Madrid”, afegeix el búlgar.

Aquella temporada el Barça guanyaria la quarta Lliga consecutiva, però malgrat l’arribada de Romario, seria una temporada d’alts i baixos queacabaria malament a Atenes. Però la nit del 5-0 va quedar com a llegat del cruyffisme i del Dream Team. “Ha sigut millor que el 0-5 del 1974, ja que la gent n’ha pogut gaudir”, va dir Carles Rexach. “Sóc molt feliç, heu vist com estava el Camp Nou? Com cridava?”, deia un Pep Guardiola que aquella nit va sopar amb els seus pares. Cruyff, curiosament, va sopar amb el president de l’Ajax, Michael van Praag, i el seu germà, que havia liderat una expedició de gairebé 100 holandesos. Va ser una nit llarga i jugadors com Julio Salinas, Txiki Begiristain, Alexanko, Eusebio i el delegat Carles Naval van acabar a la discoteca de moda, l’Up&Down, després de sopar a La Llotja. Va ser la gran nit del Dream Team.