Caramelles

El diumenge de Pasqua del 27 de març de 2016, la Coral Sant Vicenç de Riells del Fai en la que “canto” o faig de baix, i el jove i divertit Cor juvenil de Riells del Fai, varem retrobar nos a La parada per acomplir la tradició tan nostrada d’anar per les cases que vulguin a portar lis una estona de festa i alegria tot ben dinat. La primera variant d’enguany va ser que semblava lògic que els restaurants o establiments i anéssim quan hi hagués public. Això de seguida es va veure que no anava be perquè el  personal que també volia sentir nos i veuren’s estava molt enfeinat. El llistat de les entre 8 i 10 visites es va conformant des de fa anys segons el  pas de la vida diríem. Hi ha cases de sempre, ni han de compromís, ni han de familiars i perquè l’avia ho vol, n’hi ha que paguen per que no hi vagis i a tot arreu t’esperen amb curiositat i simpatia. El nostre director , aten a tot, sempre baralla les 5/6 cançons preparades per l’ocasio, les ordena i selecciona per que l’actuacio sigui el mes adient al tipus i quantitat de public present. A primera hora de la tarda, es visiten generalment els jardins, per acabar tancats a menjadors i sales molt escalfades, on no hi falta la galeta i el porro amb vi de missa o vi dolç. Els camins tots porten  a Riells i es succexien les anècdotes segons el repertori  que enguany ha esta basicament una mexicana La Valentina, una francesa, Tant que vivray, la taverna del Mallol, gotes pluja o blum blum blum i la coreografiada Nginisiponono, cançó zulu amb la que varem tancar quasi totes les actuacions, quan no eren la jovenalla. Tot plegat amb el Cor Juvenil portat per la Meritxell, amb la cançó valenciana adaptada a caramelles acompanyades del acordió, i la Manta al coll, van acabar la seves actuacions, amb angles i una petició de Llach, l’Abril 74 que va emocionar tothom. El seguici tipus tuna però amb cotxes va tenir la atenta companyía de la regidora de cultura. I el piano?. Si per que nosaltres, dirigits per el Jordi portavem una piano portàtil però que no era precisament una flauta travessera. Quan tothom preguntava on era, ja estava col.locat a dins del indret que fos gracies al Pere, que creu que ara per moure qualsevol cosa de les que ell te tanta practica, haurà de fer una instància. I ales hores, en mig d’un sopar lleuger però notable, rient de la pedalada popular de’n Carles, pregunto. I si jo l’any vinent tinc tota al família a casa i alguns amics del carrer, que prometo que es serien mes que els que hi havia al cul de sac de la Vall Blanca, podríem anar hi la nostra coral comptant lògicament amb l’aportacio voluntària que es convingui? Ah no!! Es veu que hi ha alguna cosa no escrita que fa que les corals no pugin sortir del seu entorn natural per les caramelles. Perquè de fet poden anar a Gallifa, Vacarisses, Manlleu o Nova York. Però a Bigues no. I a l’inreves tampoc. Doncs no ho entenc. I aquella nit, plàcida i de bona lluna ningú em va saber/poder va donar una explicació valida.  Algú sap que passa, o pitjor, que ha passat sempre?. Algu m’ho pot explicar perque jo pugui fer el mateix la pasqua vinent a casa i dirlis, que no podrem veure a casa cantar carameles a la meva Coral. Que si, es de Riells, pero jo no.