El repunt del preu del barril de petroli dels últims tres mesos es podria consolidar, i fins i tot la tendència a l’alça es mantindria fins a finals d’any, segons el president de Repsol, Antoni Brufau. El màxim executiu de la primera petroliera espanyola no creu que els actuals preus baixos puguin mantenir-se gaire temps, bàsicament per l’evolució de l’oferta i la demanda de l’or negre. Brufau va explicar aquesta setmana la seva visió al Cercle d’Economia davant un selecte auditori, en el qual hi havia representants d’altres empreses energètiques, com el president de Gas Natural, Salvador Gabarró, o d’empreses de gran consum energètic i derivats del petroli, com Antoni Zabalza, d’Ercros, o Joan Molins, de Ciments Molins.
La conclusió a què va arribar Brufau és que el segon semestre d’aquest 2016 l’oferta i la demanda mundial de petroli quadraran, cosa que farà que es redueixin els estocs, i els preus del barril patiran “tensions a l’alça”. Malgrat aquesta previsió, no cal esperar uns preus com els d’abans de l’estiu del 2014, quan el barril de Brent cotitzava a més de 115 dòlars. Els preus, a finals d’aquest 2016, podrien situar-se entre els 60 i els 70 dòlars el barril, “més aviat cap als 70 dòlars”, segons Brufau. Això seguiria molt per sota dels màxims de fa dos anys, però seria més del doble dels mínims del gener, quan va arribar a estar per sota dels 28 dòlars.
Brufau fa les seves prediccions sobre la base que l’economia mundial -malgrat l’alentiment de la Xina- seguirà creixent. Això significa un augment de la demanda de petroli. El que va passar l’any passat, segons explica el president de Repsol, és que la demanda mundial de cru es va situar al voltant dels 94,5 milions de barrils diaris, mentre que l’oferta va superar els 96 milions. Però l’evolució d’aquest any és diferent. La demanda creix a un ritme d’1,2 milions de barrils al dia. Si no augmenta l’oferta, el segon semestre d’aquest any “demanda i oferta es quadraran”, explica Brufau. La clau són les causes que impediran un augment de l’oferta.
I aquí entren dos factors importants. El primer, explica el president de Repsol, és el repartiment de la producció actual. “Fins ara els països de l’OPEP -organització de països exportadors de petroli- controlaven l’oferta, però ara només un 40% de la producció mundial ve d’aquests països”. A més s’han de tenir en compte altres factors. Anys enrere l’OPEP tenia un marge per augmentar la seva producció de cop en uns tres milions de barrils diaris, però ara, amb la política de l’Aràbia Saudita d’inundar el mercat, el marge es redueix a només 1,5 milions de barrils, tot i la producció de l’Iran després de la fi de l’embargament. Un altre factor que impedeix augmentar de cop l’oferta és que els productors que no són membres de l’OPEP han paralitzat les seves inversions, i per tornar-les a posar en marxa, si hi ha una crisi d’oferta, caldran uns anys. “Els que no som de l’OPEP hem rebaixat les inversions un 30%”, explica Brufau, que inclou en l’anàlisi la paralització d’alguns projectes que la seva companyia tenia a Alaska.
Amb aquesta situació, Brufau veu el preu del barril del petroli a finals d’any a prop dels 70 dòlars, una quantitat que és clau per fer rendibles les explotacions de petroli no convencionals -les que utilitzen tècniques com la fracturació hidràulica- als Estats Units.
L’estratègia pròpia
El president de Repsol confia que la demanda mundial de petroli seguirà creixent. Si no és així, diu, serà un problema per a tothom, perquè significaria una nova recessió. Però Brufau creu que la demanda continuarà augmentant els pròxims anys si es manté el creixement econòmic, malgrat els acords de la cimera de París contra el canvi climàtic.
L’executiu reconeix que la seva empresa ha hagut d’adaptar-se als preus barats del petroli, amb contenció de la despesa, l’expedient de regulació d’ocupació que afectarà uns 1.500 treballadors, i unes fortes provisions que van portar l’empresa a pèrdues superiors als 1.200 milions d’euros el 2015.
Una de les claus de futur de Repsol és, segons Brufau, haver sortit de l’Argentina -expropiats pel govern de Cristina Fernández de Kirchner- i haver comprat la canadenca Talisman per més de 10.000 milions. Segons afirma, vista l’evolució de la cotització del barril, potser el preu va ser “elevat”, però defensa l’operació perquè ara Repsol té el 50% dels actius als Estats Units i el Canadà, que és on hi ha el talent i la tecnologia en el sector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada