refugiats

ELS REFUGIATS

Pensava EN AQUESTS tres milions de nòmades que corren per Europa amb les sabates d’altres  totes les coses que de moment no podran fer,potser ni amb l’acolliment de Turquia a preu d’Arda Turan. Els nens no tindran deures. Ni model d’escola. Ni aquelles bambes que veus a l’aparador i penses això no ho comprara mai ningú. Ni tindran ni la meitat ni un dels peluix de l es meves netes. Molt aviat els hi fa mal l’esquena. No portan mitjons. Ni tindran una guardiola per trencar. Ni veuran Bona Cuina. No saben que val la moneda que es troben. Perquè serveixen les pinces. I la pinta. Es pot canviar el color del cabell?. Aquella nena em mira? Que es l’atur? Que fan aquesta gent blanca els divendres?. Això es un gimnàs? Qui es la mascota?. Hi han llibres, molts!!!.Sempre dinaran el mateix. El vi, pintat. Ningú els fa dibuixar perquè no hi han colors. Els vidres, sempre trencats, no conserven el calor. Han deixat de fumar abans de fumar.No hi han arbres per fer cabanes a les branques. La rutina es fugir. De que?. De qui? Per acabar a un llit, malalt o prostituït. Ficar se al jas a terra amb els pares no es noticia. Ni els impostos ni la carn son bons. Un diari es un cafè amb llet amb tassa? Com deu ser duxarse? I com puc escoltar aquesta música rodona (CD). Un desodorant buit pot servir per moltes coses. Una foto es un matisse. Llepar les tapes dels iogurts per si et toca alguna cosa com una bossa d’esport. Recordar aquella tarda que varem anar a veure un boolliwood.  els imants de la nevera també es mengen? I sempre aquesta cua. I posar se crema qualsevol als peus, millor noruega. I reciclar encara en les parades, mentre busques quelcom. I encara et castiguen. I beure l’aigua recollida d’una tubería amb el dit. Imaginar que saps tocar el violoncel. Que el teu telefon sigui de pols. I perquè encara volen els waters mes alts. Estem de vacances ara?. Els periodistes fan por. Aquella senyora tindrà un turc petit. Al menys no ens han lligat. A l’entrar en el nou país, els hi preguntaran: de quina guerra veniu, no se d’una, de Síria? No se, totes son iguales. L’unic que se es que no les fan els nens perquè hi morin els homes sinó al revés.