diumenge, 8 d’agost del 2010

la caça

Fa dies que t'en vull parlar. Segurament arran de la prohibicio de les corrides i perque tinc un amic que es el president de la societat dde caçadors i amb qui preparem un cicle de cine forum sobre el tema. Diu que les millors descripcions del veritable esperit i etica de la caça son de Miguel Delibes, De vegades son caceres on no han disparat ni un sol tret. Avi el Ferran m'explicava il.lusionat com havien lliberat un centenar de perdius vermelles i que presentia que es podrien defensar. Hi ha un model de caça sostenible i ecologica que futur per mantenir l'equilibri d'algunes especies a la terra. El mes curios es que esta creixent el nombre de caçadores. Tambe diu que els caçadors solen ser amics i els que no, nomes maten animals, no els cacen. Potser al plaer de la caça justa, si suma el fet de l'amistad, a diferencia d'altres sports, si es que la caça ho es. Diuen que es fondres amb la terra i sentirse un element mes de la cadena antropomorfica. El problema es quan es un negoci i es cobra per matar. Com ossos a Rumania o Croacia, o elefants (30000 euros) a Tanzania o Zambia. I el mes fastigos es que hi ha qui paga unicament per relacionarse socialment i poder fer negocis. Nomes s'hauria de matar el que estas segur que et podras menjar. Com fan els llops.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada