LA RUTINA

Va be trencar la rutina, allo que fem sempre, el mateix, a les mateixes hores i de la mateixa manera. Descoloca pero dona nova prespectiva. Hem anat a Pi, no a casa del Ferran i la Leo, entranyables com sempre, sino a un hotel nou, Pi, d'uns amics de l'Ametlla. Sense ordinador personal, veus que l'Ares fa un amic, el Taxi, un precios sanbernat de 4 mesos mes gran que ell, que l'amabilitat dels responsables va mes enlla de la feina, que les mares no desconecten mai, que la natura es bellissima i poderosa, que hi ha rius frescos que encara baixen entre les pedres, que l'educacio era mllor la dels nostres avis, que hi ha vaques mini per 500 eur blanques i negres, que els camins forestals son per respectarlos, que l'amistad no es regala i no te preu, que en mig la calma es menja millor, que el vi te un altre color i que un llit tatami es on segur et retroves amb el teu amor. Nomes uns metres mes enllla, la musica espanta, el repos s'escletxa, els cotxes no acompasen la seva marxa a la plasidessa del prat i les carreteres semblan fetes perque mai no trobis el paradis, vull dir el de la terra que es el nostre Pirineo. Ja a la fosca de Bigues, un record i potser mes endevant unes fotos. Nomes viatgem per recordar? Ho fariem sino no poguessim explicar-ho?