la festa major

A molts pobles ni han d'estiu i d'hivern. S'ha acabat la de Riells i el dissabte en comença una de petita a Sant Bertomeu, una petita ermita reconstruida que hi aprop. Les festes majors serveixen per retrobarse al voltant d'una taula senzilla montada sobre cavallets. Una mica de barra per les begudes en un poliesportiu i una carpa per l'orquesta per si plou. Una amanida i una fideua van acompanyar el 49 anniversari d'una amiga. La ballaruca o el concert desconcertat a carrec d'uns nois molt animats, l'Hotel Cochambre. Com ells deien, 15 años de conservatorio para esto. Fins les 3 i aixo que l'avi ara no esta per ballar. Es com si no en sapigues, com si no m'en enrecordes. Gent de totes les edats, abarrotin, abarrotan la pista i moven se com el joven diuen que es balla ara. Unes barrejas de rock catala (Pets, Quintana, Lax and Busto o Pep Sala amb el Bruce, Rollings o Dire strit.) Tot molt aprop del mal de cap, no pel cava que era bo (1551), sino perque cap la tocaven sencera. Deiem amb la Rosa que era perque aixi no pagaven drets d'autor. De fons les converses amb la preocupacio d'un poble petit (800) habitants, per unes eleccions que es presenten mes obertes i desebedores que mai. I mentres, Solidaritat Catalana, sense un lideratge potent em diu el pare.