la pinassa

Ahir va fer una tempesta d'estiu molt forta. La carretera es cobrir de pinassa i fins i tot un arbre havia caigut. Patinava molt, mollada com la neu. La gespa de casa quasi no es veu i la piscina plena a vessar. Pel mati, saps que els dilluns fem petites excursions i amb la Rosa varem anar de descoberta. L'avi volia trobar el pas cap la Cerdanya, sense pasar per Vic ni Manresa, sino creuan recta la montanya des de Bigues. El varem trobar. Direccio Moia, cap L'Estanyol i recta per Orista fins a Prats de LLuçanes. Total 62 kms. i una hora de cami, amb curves pero bones i amples. El que no entenc es perque prestigioses guies com la Michelin, et fan donar volta, encara que vagis mes rapid, gastes mes benzina i peatges. Distingeixen entre el recorregut curt, el rapid, el recomanat o turistic i el economic, que de vegades coincideixen o no. A Prats, el restaurant que buscavem s'havia traslladat a BCN, cosa que tampoc entendre mai. Al Baumer, uns cargols, un gaspatxo, un bacalla amb mel i panses i un flam, ens van preparar per les curves de tornada. Hi trovarem gran quantitat de tractors amb uns remolcs de coloraines carregats de palla, doncs es el estiuenc i esforçat temps de la sega. Jo dema o dema passat tindre que segar la meva de pinassa.