la solidaritat

Cada vegada hi han mes desastres naturals. Pasa una desgracia, terratremol, plujes amb esllavissada, tsunami, incendis o fuita de gasoil i la resta del mon hem d'ajudar. Primer que hem sembla que tothom te prou feina amb lo seu. Pero parlem de l'últim SOS, el de Pakistan. Diuen que la gent quan es tracta d'inundacions, triga mes en donar diners perque es una desgracia mes lenta que no un terratremol que son pocs segons. Pero parlem d'ajudar a Pakistan. Segurament amb la dictadura militar mes ferrea i amb mes prebendes el mon. Unes multinacionals farmaceutiques amb un inmens poder economic. Sospitosa sempre de refugiar terroristes islamics, es diu que hi ha la seu del innombrable. Amb unes fronteres en constant tibantor belica, especialment amb la India. Estic dient que no hi fem donacions?. No. Estic dient que que hi fan les famoses i no famoses ONG's en un pais que fa pudor a no democratic. Estic dient que la revolta se l'han de fer ells i que les almoines no els ajuden sino a l'inreves. Estic dient que no sabrem mai on van els 20 euros que posem dins d'una caixa de cartro que porti el primer pakistani que pasi o el banc que a mes cobra comissio. Estic dient que en un mon globalitzat hi han d'haver hi fons internacionals per paliar aquests assumptes, i sempre en part.