un dia qualsevol

hola petita. avui un dia ennuvolat, pero amb llegida de diaris (han trobat un etarra assessi despres de 9 anys i volen fotre una mesquita a la zona 0 de NY), pentinada de l'Ares, cafe amb gel amb la Rosa, petites converses amb els amics, dos cops de tennis i piscina. Dinar i siesta en la que l'Ares ha inspeccionat a fons el pis de San Feliu. Plans, festes majors, compra de llibres equivocats i jocs de paraules al face. Pero el mes important es si aconseguixen que els aturats agafin la feina i deixin de cobrar el subsidi. Mes d'un milio i mig rebutgen les feines millors o pitjors que els ofereix l'administracio i cobren l'atur i treballen en la economia sumergida, en una estafa colectiva a tots nosaltres que enriute'n del Palau. Perque aquests dos anys on no fan cap curset, no proben feines noves, i durant els que no s'obren cap cami, els paguem entre tots. De 100 000 places per recollir fruita, nomes s'han presentat 700 persones. Falta veure ara, si els mitjans de control que hi son, es fan funcionar. No t'ofereixen qualsevol feina perque, la base de dades ja aproxima el que per capacitacio pots fer, excepcions a banda. Els que durant 45 anys hem tingut la sort de ser a les 8 a la porta d'una feina, exigim que agafin els aturats la feina que els toqui. Ni que sigui qualsevol. Els anira be pencar.