la sardana

La dansa mes bella de totes les danses que es fan i es desfan, la mes tipica de Catalunya te un proces contradictori a l'inreves que els castells. Cada vegada es mes coneguda a fora del pais i es potencia menys a l'interior, com per exemple a les festes majors. Fins el punt que la gestio sembla que sera millor que la portin les agencies de viatges que no pas els esbarts, que cada vegada senten menys, la tenora refilar. Les cobles han estat viatgeres, escampant la seva estetica, sonoritat i plastica dansaire arreu. Podem exportar l'elegancia de la seva coreografia, pero el que no podem fer es treureles antropologicament de les seves fronteres naturals, les catalanes. Les sardanes fan festa, i poques dances organitzades tenen aquest so i vistositat colectiva al mon sencer. L'avi no t'en podra ensenyar perque mai he apres a comptar les passes i els punts. M'he quedat a les beceroles del tots som pops..." i tinc part de culpa del seu esmorteïment actual. Enguany s'ha ballat a Cracovia i fins i tot a l'Adriatic, una cola dansaire del Penedes prop del cercle polar. Rotllanes, enagos enmidonats i espardenyes d'espart al voltant d'un centre de jerseis, bolsos i samarretes que s'han de vigilar. I et fan descomptar...amb les mans enlaire.