la ment

Diumenge tranquil. Acaben els jocs de BCN amb algunes curses emocionants i epiques. Dia de diari, cervessa, sol, piscina i conversa agradable i sentida amb la Rosa. Pero et vull parlar d'un personatge, l'Eduard Punset, un politic, economista que fa 14 dirieix un programa cientific a la tele 2(redes). Malalt dels pulmons, s'extranya de que ell, que ha entrevistat a tots els premis nobels vius, no el pugin curar amb els descobriments que li han parlat i li han fet la quimio tradicional. L'avi no el coneix, he sopat a prop d'ell a l'Emporda, pero m'agradaria. Diu que mentre pugui pujar i baixar del cotxe seguira escribint. Ho ha fet sobre l'amor, la felicitat i ara el poder de la ment. Diu que el mon no el podem canviar, pero si la ment, i amb la inteligencia social, canviar el mon i sino, postula que no es inteligencia. Creu que el mes efectiu i barat per transformar la societat es ensenyar i educar als nens a gestionar les seves emocions. Tambe creu que en aquest aprenentatge arriba un moment en que ets capaç de adivinar el que l'altre esta pensant. Diu coses tan divertides com que ell no ha vist a deu, pero que la gent religiosa sembla mes feliç. Els cientifics son modestos i esperan la comprobacio. La terra va a 250 km/seg. i ni deu te domicili fix.