les barbies

No se si quan siguis gran t'agradaran unes nines, articuladas, amb que les nenes del mon hi juguen molt. Ahir vaig anar a un sopar a BCN a casa d'uns amics on hi havia. La meva amiga Cecilia, periodista peruana, casada amb un israelita home de negocis Shai, amb qui ha viscut a Jerusalem, ara ho fan per contracte a Luanda (Angola) i el seu maxim desig es venir a Catalunya en una casa que s'acaben de comprar a Sant Quinti de Mediona. La seva filla Stephie, peruana catalana, ha acabat biologia, ara estudia dret i treballa al Palau de la Musica. No et perdis el menu: no em recordo dels noms pero era una amanida i uns arrossos, fusio de la cuina peruana i china, tot banyat amb xile, vins i caves catalans i un postre de toffe gelat. L'evolucio de les nines famoses a traves de les generacions, si rosses o morenes, pero sobre tot, si quan compres un regal a algu, al tornar d'un viatge per exemple, penses si t'agrada a tu o li agradara a ell/ella, van centrar la conversa de sobretaula. Aixi com la inseguretat que dona la wikipedia sobre la certessa dels seus continguts. La unica cosa que va quedar clara es que l'estatua de Colon, del final de la Rambla, te 60 metres d'altura. I per tant encara no beu a morro del mar.