62

Ahir l'avi va fer anys. Un dia feliç i molt trist que et vull explicar. Llevar se d'hora, com darrerament perque la Rosa tenia feina. Em va convidar ha anar a buscar la flor al mercat i a mi em feia il.lusio estar 2 o 3 hores a casa amb les meves coses, roba i demes. Varem dinar bufant l'espelma i brindant amb cava. Pero al vespre hi havia el sopaicine del forum. La Rosa em va preparar un sopar sorpresa  ca l'Arcis on es van afegir alguns amics i algun personatge incomode. Perque no tothom hi va amb la mateixa intencio de fer costat al del homenatge, sino per altres motius. Molts regals, tot coses de txocolata i unes cartes. El rellotge del Criville es va parar a les 22.15' i amb la xirinola es va fer tard. Mentre pagava, uns senyors em van telefonar dient que esperaven a la porta del cinema. Vaig demanar que acabessin de pagar i vaig dir a la Rosa que ja vindrien. No em vaig despedir adecuadament i vaig agrair poc l'esforç i els regals. L'avi i tambe la Rosa estan en aquests moment sota unes fortes pressions molt especials. Sense cap mes explicacio la Rosa s'en va anar a casa aixi com tots els socis. El personatge incomode, per mi ja culpable de tot el que ha passat se'l hi va oferir per portar la  a casa i no al cine com haviem quedat. I a les hores, com he vist en el nuvol, escrit per la mateixa Rosa,, va venir l'"apretada", el fem un cafe que li diuen al forn. Aixo al pis de Sant Feliu. Tant es aixi que la Rosa escriu que lo del cafe li direm al Joan, pero lo de l'apretada no. Mentres jo tragantme el Matteau i el Lemmon uqe no oblidare mai per que presentia el que. Aixi acabava la meva festa"sorpresa". Vaig arribar a casa molt enfadat i em vaig tornar a equivocar. Vaig escriure en aquell moment aixo perque davant l'actitud de la Rosa de negar ho tot, com sempre ha fet per protegir als seus amics, vaig donar una cop de puny a la taula o la pared. Pero la veritat es que no m'equivocaba tant. A la que jo em separava un metro l'altre ja li havia montat una festa i sortida de nit.Tan es aixi que en un altre escrit la Rosa mateixa deia que li havia parat els peus i posat al seu lloc.Es el que ajuda als trasllats, que et mira per sota el nas, que sempre li te una habitacio preparada per si vol marxar i que l'acompanaya als supers i economats, esmorça cada mati i em diu que van a veure una amiga que jo no puc anar a veure i que m'el porta, per que esta cansada a l'a UCI, amb jo pixat i cagat fins dalt i jo amb un peu a l'altre banda. Ell mateix un dia al parking em va dir que jo al hospital l'havia volgut matar. Aixo si, jo no puc parlar res d'ell amb la seva novia la pobre Lourdes que no s'entera. Fins el dia que a mig sopar, com feien sempre, van sortir a fumar els dos, sempe l'un despres del 'altre, i la Lourdes i jo clavats a la taula. Quan la Rosa va tornar li vaig preguntar que  era allo tant urgent que no es podia esperar a acabar de sopar. "El resultat dels analisis de la seva prostata".Canguros i d'altres serveis, sempre d'amagat, aixo si sense que pases res i crec a la Rosa, el que venia al cineclub per reventarlo i veure que trovaba va aconseguir la ultima que he sapigut. Jo portava les cotxes al ITV. Fins que vaig veure que era mes practic que els portes el Lambert, el nostre mecanic perque els coneixen i sempre li pasen. Doncs aquest dia, just abans de marxar encara em diu. No puc portar el cotxe al 'ITV perque el mecanic s'ha trencat el peu. El Lambert s'ha trencat el peu? . No l'innombrable, que necesitava 40 euros i jo els hi donava a canvi de que portes el cotxe a la revisio. No et sembla que si un amic necesita 50 euros els hi deixes i ja esta sense montar tanta comedia. Hi han mes coses pero potser aquest no es el lloc. Pero tenia que escriure en algun lloc perque quedi.  Et prometo que es un dels pocs blogs que t'escric plorant.