gabancho

Avui, quan ja anave a tancar la tele, he fet un descobriment. He trobat el show d'un monologuista america, Bill Maher, politic, divertidissim i que dius coses com aquestes:que quan parla d'Obama no s'en riu dels negres com quan parla de Bush no s'en riu dels descapacitats. O que l'Universitat d'Arizona no havia donat l'honoris causa al president, perque no sabien on podia arribar.Va acabar amb una desfilada de burkas de Dior deia, totes iguals que no tenia desperdici. Dema et parlare de llibre i roses. Pero tinc una amiga, Patricia Gabancho, argentina a Catalunya amb 22 anys, i que vaig coneixer quan treballava a Comunicacio. Es una gran defensora de la independencia i ara ens presenta A la intemperie. Una memoria cruel de la Transicio catalana(1976/1978). Ens explica que no hem avançat res en 30 anys, que el proces politic ha estat una enganyifa colectiva. Que els partits que la van liderar, han desconcienciat a la poblacio i s'han convertit en maquines eletorals. D'acord que no hi va haver hi sang, pero no es va desmuntar prou l'aparell franquista. I estem igual perque el 10 de juliol no hi va haver hi acord pel lema. Ni lluita per les llibertats ni som una nacio. Ara , ja madura, matitza lo passada de voltes que anava aleshores. Segueix fent bona feina.