el partit

Sembla inevitable avui parlar del partit mes vist de la historia de la televisio catalana (0-2). Pero costa dir alguna cosa original davant l'allau de aportacions dels mitjans. El mes divertit que hi sentit es que l'aigua de la dutxa quan hi va anar Pepe, encara era freda. A mi no m'agrada jugar amb els blancs. Sempre seran aquell equip ranci, antic, amb tots els seus poders factics intactes, que no respecten la UEFA, que es pensen que el dictador encara viu i que la seva llotja es el real govern politic i economic del pais. El Barça es un mecanisme de precisio i cada vegada mes jugui qui jugui. Com diu Van Basten, despues de veure'l no t'agraden els altres. Si segueixen "jugant" aixi els merengues o d'altres, sempre acabaran amb 10 o menys, sigui quin sigui l'arbitre i el seu grau de permisivitat amb el joc durissim. I mai podran presentar el millor equip per les targetes. El perill dels nois del Barça (Puyol 33) es que caiguin en la provocacio. Han de superar l'emocio, el cansanci de temporada, la desestabilitzacio mediatica i aconseguir que guanyi el futbol. Amb el fair play angles contra el ManU, podrem veure un partit on la megafonia parli catala i la gespa es regui com cal. I quan debuti un noi de 19 anys Sergi Roberto, com el Kevin, i toqui 3 pilotes, l'alegria no es barreixara amb fastic. I aquest cop no podran xafar la copa.