primaries

Un altre dia estrany. L'endema de que zp anunci que plega, quan comencen les primaries per succeir lo, dino amb les persones que mes estimo ara mateix. El Blai, la Gala, el Kevin i la Rosa. Nomes faltaves tu, Salvany-Jaworski i el pare. Enesima celebracio del cumple mes trist i complicat que potser he tingut. Sense una casa on oferir un vas d'aigua als amics, sense poder contemplar les tombarelles del Ares, sense poder explaiar la mirada mes enlla del plat de cargols, rebo els darrers regals amb el maleter ple de txocolates. El millor d'ells, els somriures forçats i els ulls tristos de la Rosa, fidel als seus plantejaments de vida. Nomes han faltan els seus petons i abraçades, al costat del cotxe malmes, sota una magnifica olivera, perque tot fos com abans. Despres el cd de la Silvie Vartan que te 66 tacos, soleil bleu."Al ritmo de la lluvia yo le pregunte, si ibas a volver alguna vez, y el ritmo de la lluvia me contesto..." I des de ahir a 8 punts saps?. I s'obre un proces de primaries. Un altre cop la vida et deixa sol perque escolleixis com vols ser. O com pots. Sembla que aixo es aixi desde fa 570 milions d'anys. Encara ara m'arriben felicitacions de la que tenia que ser la dolça festa de la txocolata. Que amarg es aquest canto de la vida...