sentiment

Ben diferent ha estat avui la trobada amb uns bons amics que es casen diumenge vinent, 10 d'abril, el mateix dia que els besavis Joan i Montse. A la Rosa li ha vingut de gust anar hi. 10 persones, la filla i el promes, nosaltres, uns amics de Peru i uns de BCN. Aquests darrers s'acabaven de coneixer en el viatge en cotxe i feien un tandem especial. Es notava l'apreci i l'admiracio per la Ceclia i el Shai. L'augment o disminucio d'aquestes coses es sempre per setiment. No hi havien altres interesos,-com ahir-, i per ajudar, nomes perque son amics, anirien a l'infern. Quan els sentiments es contrasten, es fan escala de valors i a les hores es dificil mantenir ne la puressa del cor i començen a passsar pel cap. Aquell o aquella per qui faries qualsevol cosa comença a matissar el sentiment amb la seva rao i sap millor el que vol que el que pensa. Per aixo diuen que hi han raons que el cervell no enten. I aixo es l'amor. Quan les raons et fan trencar un sentiment profund estas trist i no content. Les raons son socials i el cor no sap esperar, vol menjar calent. I l'únic que esperes quan esperes un cor que t'estimi com al prinicpi, es que no tingui rao. M'agradaira fondre la meva tristessa a La posada del Canchero, a la selva amazonica d'Iquitos, Peru, de l'amic Enrique que hem conegut avui. On el sentiment fos el mes lluny possible de la rao. Un lloc per esperar el perdo de l'estimada...