la casa

Sempre que miro el preu de les cases veig la injusticia que representen, l'importan que son per nosaltres i com ens especulen amb elles. De fet es igual llogar les que comprarles. Si la deus a un banc sempre et podran treure. M'enrecordo ara de La trona d'aiguafreda, de quan una casa era mes barata que un Mercedes. I d'una setmana santa sense Sesca. SSSS vaig titular el conte erotic que vaig escriure al butlleti de la Caixa i que va ser convenient cesurat, sobretot la part del sexe esponeros. Records que flueixen ara arran d'aquests dies de tradicio religiosa que entre tots fem que siguin especials i de recolliment. Tot be a tomb de que diuen que els pisos han baixat a nivell del 2005. El que no vol canviar i ja esta be on viu que mes li dona que pugi o baixi. Catalunya i espanya, (Sant Cugat 3,282 euros/m2) son les mes cares del mon, quan el cost real es de 4 vegades menys. Tot mentida i marketing. Seguim d'alguna manera en la bombolla del totxo. Els que hi ha perdut no volen baixar del burro. La casa de Bigues deu estar ara a 1600 e/m2. Si l'haguessis de comprar a 2145 e. I a sobre si no ets mileurista, no la pots desgravar. Un berenar de negres on es juga amb la gana, la malaltia, l'educacio i el sostre de la forma mes salvatge i sofisticada de la nostra era.