absencia

Ahir varem parlar per telefon i em vas dir clarament Hai, hai. Aviat no se pas com, pero parlarem. I molt si tens una estona de tant en tant per l'avi. Aviat, espabilada com ets, preguntaras "perque no puc veure l'avi?". El complicat seria que no ho fessis. I s'et ha de parlar, d'aixo, com del sexe i de la mort amb sinceritat i serenitat, sobre tot a partir dels 3 anys. Marti Pol deia, "em costa imaginar te absent per sempre, tants records de tu se m'acumulen, que ni deixen espai per la tristesa i et visc intensament sense sentir te..." Aviat, especialment el pare, et tindra que explicar el que ha passat. La separacio, que nosaltres vivim lluny, que l'avi esta una mica malalt, que quan poguem et vindrem a veure. I s'han de fer servir les paraules exactes, distancia, llunyania, malaltia, i si cal mort. No s'ha dedisimular amb termes com somni, viatge imaginari, situacio momentànea,... I despres de exposasr els fets concrets, admetre de mica en mica, que no tenim respostes per algunes de les coses que ens pasen a la vida, que no sabem com no podem evitar o variar segons els nostres desitjos i estimes. Fins els 7 anys no entendras alguns sentits, pero si que ja s'et ha de deixar expressar els teus sentiments. I sera bo que vagis a cementiris i aeroports per el ritual de la despedida. La vida es molt maca i no pot ser mai un castig.