la mona

Es una tradicio catalana. A Valencia que son mes animalons esclafen un ou del pastis per desitjarte bona sort al cap i de fet en mengen tot 'any. El nom ve de muna, paraula arab que vol dir rebost, provisio de menjar de boca. Enguany com tot a casa va ser trist. No m'havia preocupat de tenir ne una perque ens en regalaven una. Per coses de la vida l'haura disfrutat la otra parte contratante que es diu. I a mes el dia de l'anniversari m'havien regalat un ou que em van dir que era de pascua. Al treureli l'embolcall precios amb llaç i tot, era un kinder. Arribaran els dies de pascua, diumenge o dilluns, on farem cues per mirar la cara que feu a l'obrir la mona que us hagi regalat el vostre padri. I que ho fagi per molts anys. Sempre m'ha sabut greu, una tradicio tan arrelada, que comença amb l'amistat, la confiança de depositar la possible educacio d'un fill en una persona elegida, es trenqui, senzilllament perque s'han fet grans. Joan Amades deia "deus vos guard padri, la pasqua ha vingut, doneu me la mona i deu us do salut". Aquest estudios i prolongador de les tradicions defensava nomes el diumenge per menjarla, Dilluns en tot cas les restes. Nosaltres, potser perque els dilluns es tornava de les vacances, sempre ho feiem el dilluns. I aixi ha estat aquesta maleida pasqua 2011.