desconcert

Es el primer dia sense ella. L'Ares i jo perduts en la recerca de noves rutines. Mires el mobil, el xat, el mail, la tele, aquells mateixos llocs on tantes vegades l'havies imaginat i res es el mateix. T'interesa poc la programacio habitual i penses molt en la soledad de les persones. La conversa amb el Raul, reflecteix la lluentor de l'aigua de la piscina, potser ja buida per sempre. I al quiosc, intentan explicar el teu mal moment a l'amiga a qui el desti et posa pel davant. La visita al taller del Lambert, optimista, fa creure que la mecanica de l'amor tambe te solucio. Diu que si posa un liquid de color per veure si hi han fugues. Dines sense ganes i sense sentir aquell "hoooooolaaaaae" de benvinguda dels dies en que tot sembla anar be i tu tu creies. La tristessa que no el somni et venç i reps una trucada per mirar, fet impossible ja, d'unir el SI amb ERC del poble. Mini reunio que trenca la conversa mes intima de intentar veure una possibilitat, d'esbrinar que ha passat. Sembla que el problema d'ara es que hi han massa profesores i manquen homes en la formacio i educacio. Jo nomes vaig tenir tios i mira com soc de mal educat i masclista per lo vist. Una mala persona com em deien, no pot tenir records i sentiments tan bons. Com el gos del Japo que despres de 3 setmanes dalt d'un teulat ha tornat a trovar a la seva mestresa. Quina sort!.