amor clandesti?

Hi ha històries inspiradores a cada cantonada. En trobo a dins del rebost d’algunes cases, hi ensopego quan passejo per la ciutat. L’altre dia, sense anar més lluny, me’n van regalar una que faria les delícies de qualsevol editor. I és ben real, creieu-me.

Per començar, hem de retrocedir quaranta anys. La protagonista és una noia de vint-i-pocs anys, que té parella i intencions de casar-se quan comença a treballar. En aquesta empresa hi ha un directiu més gran que ella, guapo i divertit i casat. S’enamoren, esclar.

Tenen un embolic, però, com que ell està casat i no té intencions de separar-se, la noia decideix al cap d’un temps seguir amb els plans previstos i es casa amb la seva parella. Al casament hi van, de convidats, el directiu i la seva dona. Imagineu-vos quin capítol (a la novel·la) o quina escena (a la pel·lícula) aquest casament, amb la núvia donant el sí mentre de reüll veu l’home de la seva vida assegut en un banc de la tercera fila!

No tinc detalls respecte al temps que va durar aquesta aventura, però el cas és que amb el temps, els fills i els canvis de feina, els nostres protagonistes es van acabar distanciant.

I han passat els anys... i les dècades! La nostra protagonista, acabada de jubilar, considera que, actualment, està passant un bon moment, dels millors, també pel que fa a la relació amb el seu sofert marit. Però vet aquí que aquest estiu el destí -que sempre ha estat juganer- provoca el retrobament casual dels antics amants. I, com si no hagués passat el temps, les flames es revifen.

I ara, aquesta dona de més de seixanta i aquest home de quasi setanta, tornen a ser amants. Diu que s’estimen més que mai. I jo, des de la meva innocència, aventuro: suposo que ara sí que deixaran els respectius matrimonis i aprofitaran els anys que els queden! Però, oh sorpresa, es veu que no. Que això de l’amor clandestí té la seva gràcia i, de fet, és l’hàbitat natural en el qual ha crescut la seva relació. Vés a saber si la passió sobreviuria en altres circumstàncies. Suposo que és una sàvia reflexió.

Com acabarà aquesta història? Si fos una pel·li americana, amb una esplèndida i madura Meryl Streep i un encara seductor Robert de Niro, és probable que acabessin junts i feliços. Però si és una novel·la europea, m’hi jugaria un pèsol que es mantindrien en la clandestinitat fins que l’un o l’altre morís sobtadament i no aparegués a la cita.