l'estat catala

. Escrit per Emili Granier Barrera a La Ramblael 18-1-1932. Per una política racional. Amb l’Estatut hem de voler que Catalunya iniciï una vida d’estat normal. Ell ens posarà les vostres solucions -oh, separatistes d’ara!- molt a prop, tan a prop de nosaltres, que no caldrà arribar-les a utilitzar. Construirem, pesi a qui pesi. La manera de començar a construir serà agrupar en una forma lògica les nostres forces polítiques. Liquidar les deixalles estantisses de partits espanyols -lerrouxisme, socialisme ugetista, continuisme “oficial”, carlisme i altres fantasies-, impedir que arrelin partits generals, altrament respectables -radical socialistes, Acció Republicana (Azaña)-, estructurar d’una manera simple i clara les forces nacionals. [...] A Catalunya hi ha d’haver, com pertot arreu, una dreta, una esquerra i un centre. La dreta -que cal alliberar tant com sigui possible de trogloditisme espanyol -serà l’equivalent de la Lliga, amb el nom d’ara o un altre-. El centre pot ésser l’esquema de l’actual Partit Catalanista Republicà, amb elements personals més o menys valuosos com Carner, Hurtado, Coromines, i altres figures polítiques independents. Els liberals no socialistes, en suma, que equivaldrien, potser amb una tònica més moderada, als radicalsocialistes espanyols o francesos (amb Marcel·lí Domingo i tot, si hi volgués ésser, tal vegada amb alguns elements de l’actual Esquerra Republicana.) Finalment, els partits obrers, que també són a tot el món, només poden ser dos: socialistes i comunistes (necessaris tots dos, encara que s’esverin alguns burgesos). Quant a l’actual Esquerra Republicana, no l’oblido pas. La crec destinada a morir aviat, amb un història gloriosa. [...]L’art de ben morir. [...] No cal que sobrevisqui Estat Català a la seva pròpia obra, a l’Estatut de Catalunya. [...] Que cadascú, doncs, conservi dintre seu la pura ideologia nacionalista, separatista si vol, i procuri infiltrar-la al partit català que millor la interpreti políticament. Així l’organització desapareguda es perpetuarà, en espera, dintre de cada força catalana.