Calçotada Font del Bou

Les festes  i apats no acaben mai en aquest poble, disseminat, dispers i divertit. Com explicava el Carles Capdevila l'altre dia, vigilia dels enamorats, quan es compra unes sabates se les emporta posades. Aquí igual. A bona hora  del mati, apareix una mena de brigada amb camion i tot amb un munt de gent no tan jove però amb ganes de somriure, que se els empescant en un moment per encendre focs, preparar calçots, enegri les botifarres i recolzar les en un tou jas de mongetes de proximitat. El cartell i el seus 9 euros de cost van temptar a 100 persones que van passar a gaudir  de les instal·lacions comunes de la Font el Bou, ben equipades i sobre tot esportives. Alguns mes vestits, d'altres mes còmodes, corrien amb aquelles bambes no pot ser d'altre manera, també darrera la canalla davant d'un bacallà de Mercedes. Un vermouth de sortida, mes o menys controlat per el nou President Paco i el sortint, porró en ma, l'Angel. Se sortia a fumar, s'anyorava l'all i oli i la taronja no sabies si era per tirarse la o ferne suc. Desprès del silenci inicial, les llargues taules ja constituïdes, recollien les sortides safates i entre bromes i acudits, va començar una llarga tarde de sol filtrat a tots dos cantons de la barra amb una alegria honrada i els amics, mentre xerraven de res, saludant a les senyores mes majors a les que la comoditat de la llar  ja cridava. Per molt poc podies acabar de quedar be amb un cafè i gotes o un gin tònic de plàstic. Amb tot practicament recollit, el you tube es va arrencar per burleries i country i els grupets es van anar esfilagarsan o arrodonint, buscant allargar la tarda explicant anècdotes que l'unic que buidaven era el cava molt fresc. Mentre la feina es feia sola. Arribaves a saber on era el suministrador del correcte cava i la paraula sortia fàcil i ocurrent. La Marcela de perruqueria, la Rossana riallera i la Neus amunt i avall, casi no tenien temps d'entrar en els viatges parlats, no dels mars del sud, sinó de la ruta dels mobles. Ho semblava però ningú estava distret. El grup, ja mes cohesionat, per reduït, es va anar perdent anat cap el parking per el túnel del riure...
Això es repetira. Jo proposaria el mes que be una cargolada amb el casal d'avis.. i axis, treient banya, anar fent.