ciclistes

L’atropellament de Muriel Casals per un ciclista ens recorda que, al carrer, la peça més feble sempre és el vianant. Per això em neguiteja veure ciclistes i gent a peu coincidint als mateixos espais, perquè he vist massa bicis embalades com si anessin a envestir, passant a dos dits i esbroncant amb el timbre. I compte amb els carrils bici de doble sentit en carrers d’un sol sentit per als cotxes, perquè el vianant no s’espera que li vingui un vehicle per l’altra banda. Però ser el dèbil no allibera els vianants de creuar sempre en verd (jo confesso) i sobretot, de caminar amb els ulls i les orelles ben oberts, perquè de gent aïllada en els seus auriculars o amb la mirada clavada a la pantalla del mòbil, els carrers en van plens. Ànims, Muriel.