El cant de la Sibil.la

La nit de la missa del gall ,la coral de sant Vicenç de Riells, on "canta" l'avi, dirigida per el Jordi Domenech, varem sumar nos al diferents cants que se celebren arreu de Catalunya, Balears i Valencia. Totes son diferentes i totes s'assemblen, recollint maneres de interpretar la segons la tradició. A Palma prima la musica popular, es ja patrimoni i esta protegida per la UNESCO. A Barcelona es va deixar de representar el 1575 i fou recuperada nomes fa 7 anys per el Cor FrancescValls amb els estudis de Baucells, arxiver de la Seu.Durant 20 anys d'estudis en profunditat la professora MariCarmen Gomez del UAB havia reanimat l'interes per la seva representacio la nit de Nadal. Acaben d'editar un llibre  recollint les varies disciplines de afamats autors. Prèviament a la missa del gall, el personatge central de la representacio, vestit amb riquesa i amb una espasa molt gran i pesada a la ma, fa alussio al Judici Final. "El jorn del judici parra qui haurà fet servici". Un timbal com a percussio i dos flabiols i un soldat mitjaval fortament armat i amb armadura de pesada ferralla, interpreten la marxa de xeremies. Marga Mingote, la sibil.la, amb exquisit estil posa veu al cant recuperat dels llibres de les catedrals entaulant un diàleg amb el senzill cor amb polifonies renacentistes i de vegades el public, dirigit per Jordi Domenech. Amb el Pere Valls assessorant la litúrgia i unes pastes amb vi de porro al final de la missa, van donar color, però sobretot caràcter a l'acte. Si que es va cantar, malgrat algunes baixes per la festivitat, Calypso Gloria. No se si enguany si ha afegit com es tradició a d'altres llocs una obra encarregada a un compositor actual, on es poden saltar els paràmetres romàntics i algunes harmonies. El cor de Sant Vicenç, vinculat a Bigues i Riells, amb activitat en el cant polifònic i de recuperació patrimonial, ha cantat aquestes festes, la nadala Llum de Nadal, amb un esperat i assajat èxit.
A fora 13graus. La lluna donava l'esclafor que no feien les estufes. Un sacerdot de color, el mossen, podia haver incorporat al seu sermo un tros de la sibil.la. "vosaltres tots qui escoltau, devotament a deu pregau de cor amb gran devocio que us porta a salvacio". El sobre per el donatiu, portava a modo d'adreça "deu t'estimara mes si dones amb alegria...", El BBVA no ho faria millor.