La línia dura s'imposa a França, encara sota el xoc emocional dels atemptats de París del 13 de novembre, en què van morir 129 persones i més de 300 van resultar ferides. Si tan sols hores després de la cadena d'atacs contra civils que es trobaven en locals d'oci el president, François Hollande, declarava “la guerra” al terrorisme, avui el seu primer ministre, Manuel Valls, ha posat en el punt de mira els milers de persones que esperen quese'ls reconegui el dret d'asil. “ No podem acceptar més refugiats a Europa” que els ja 160.000 compromesos, ha afirmat el socialista en una conversa limitada a una dotzena de corresponsals estrangers destacats al país i de la qual avui es fan ressò alguns mitjans.França va acceptar finalment acollir-ne 30.000, i de moment només n'ha reallotjat 19.
Les paraules de Valls, que s'apropa al rebuig frontal a acollir refugiats dels països de l'Est, arriben just hores abans que Hollande es reuneixi amb Angela Merkel en la ronda que el president francès va arrencar dimarts a Washington per sumar esforços en la seva lluita contra l'Estat Islàmic. La cancellera alemanya és, per contra, la que ha abanderat l'establiment de quotes per a cada país en l'acollida dels asilats. Sobre la taula de la Unió Europea hi ha el compromís de reubicar 160.000 refugiats en dos anys, tot i que només s'han fet efectius fins ara 159 reallotjaments. Amb tot, el líder socialista francès ha evitat criticar obertament la política d'obertura de Merkel i ha assegurat que el govern de Berlín "ha fet una tria honorable", malgrat que tot seguit ha afirmat que París va rebre amb sorpresa la decisió alemanya.
Valls també ha justificat el reforç del control de les fronteres exteriors europees per garantir la supervivència de la Unió Europea. "Si no fem això, llavors la gent dirà: no més Europa!", ha assegurat a la trobada amb mitjans estrangers.
En seu parlamentària, Valls ha reclamat que "t ots els països han d'actuar per protegir les fronteres de la UE", en resposta a les preguntes de l'oposició de dretes sobre la posició francesa pel que fa a una revisió del tractat de Schengen. En cas contrari, el socialista ha advertit que França no tindrà "cap altra solució que protegir plenament les pròpies fronteres". "Si no fem això, la gent dirà: No [volem] més Europa!", ha assegurat. El país està sota l' estat d'emergència des del dia 14, un dia després dels atemptats, i el mantindrà en els propers tres mesos.
Suècia ha estat l'últim govern a prendre mesures per endurir les condicions per alssol·licitants d'asil i augmentar els controls fronterers amb la finalitat de frenar l'arribadade refugiats. La coalició de socialdemòcrates i verds que governa en minoria al país escandinau pretén ajustar de forma temporal les regles nacionals al nivell mínim de la UE per reduir de manera "substancial" l'arribada de refugiats i que aquests sol·licitinprotecció en altres països.Merkel ha donat un cop de mà avui a Valls i Hollande, que busquen aliats en la campanya a Síria. La cancellera ha reiterat avui la seva solidaritat amb França en la lluita contra el terrorisme i ha ofert allà on calgui "més compromís" militar alemany. Prèviament, la ministra de Defensa germana, Ursula von der Leyen, havia anunciat poc abans la intenció de Berlín d'enviar a Mali fins a 650 soldats per alleujar França de les seves tasques d'estabilització del país africà per tal que París pugui concentrar-se en la lluita contra l'Estat Islàmic.
La cancellera ha estat més prudent i s'ha limitat a assenyalar que l'oferta està en estudi, alhora que ha indicat que Berlín "no ho descarta, en principi". En aquest sentit, si les enquestes indiquen que els francesos han fet un canvi de mentalitat i accepten amb resignació l'ofensiva militar a Síria i les mesures restrictives de llibertats en pro de la seguretat nacional, Merkel haurà d'enfrontar-se a les reticències alemanyes a enviar soldats a conflictes a l'exterior. Aquesta tarda serà el moment que la cancellera i Hollande intercanviïn impressions quan es reuneixin a l'Elisi.
Merkel ha indicat que el seu executiu estudia " prolongar" la missió a l'Afganistan dins la lluita contra el terrorisme global, a més de reforçar la instrucció de les forces kurdes –peixmergues– a l'Iraq.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada