“El president de Sri Lanka demana fuetejar amb un peix verinós els promotors d’un concert d’Enrique Iglesias”, llegeixo als principals diaris. I no m’ho prenc com una innocentada. Però no em feu cas, perquè em sento del tot immune a la broma periodística. La situació política catalana fa que, en aquests moments, l’argument de Star Wars no em sembli ciència-ficció, sinó costumisme pur. Ja no distingeixo, per entendre’ns, entre George Lucas i Josep Maria Folch i Torres. Entre Lluquet i Luke Skywalker.
Fuetejar els promotors d’un concert d’Enrique Iglesias no em sembla bé, perquè, per molt malament que canti, no cal posar-se així, em dic. Tot i que de seguida que em capbusso a la notícia veig que no és pels dots vocals del fill de la parella del Nobel, sinó perquè al president no li va fer gràcia que les joves assistents a l’acte li llancessin sostenidors a l’escenari. I això que l’empresa promotora ha demanat perdó “per l’experiència negativa”. Home, jo no en diria negativa. En diria religiosa.
De tota manera, fuetejar amb un peix verinós em sembla poc ergonòmic, tot i que el peix verinós sigui —també ho llegim— una rajada. Per tant, el fuet és la cua. Ara bé, ¿el peix ha d’estar viu per produir els desitjats efectes elèctrics? I en aquest cas, qui pateix més? ¿El peix o els promotors del concert d’Enrique Iglesias? Que et facin servir com a fuet per a les esquenes dels diversos promotors del concert d’Enrique Iglesias fa que, sens dubte, moris per causa de les contusions. No és una mort desitjable per a un peix innocent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada