la miss

Una catalana, Mireia Lalaguna, ha estat la guanyadora del certamen Miss Món com a representant del Regne d’Espanya. Això vol dir que ella és la més bella de l’Estat. Tant el tron on seia, com la corona que lluïa, com el vestit que duia m’han semblat propis d’un espectacle de patinatge sobre gel basat enFrozen, però no descartem l’enveja. Diguem que és la mar de bonica i com que, a més a més, estudia farmàcia, potser ens estalviarem les preguntes capcioses que, des del cim, sempre fan els membres del jurat a totes aquestes noies perquè no sigui dit que només en jutgen les formes i proporcions, i es vegi que també valoren allò que anomenen “la bellesa interior”. La coronació de la Mireia Lalaguna com a Miss Món s’ha produït al mateix temps que es coronava una altra reina de la bellesa: Miss Univers. I aquesta, pobra, s’ho ha passat pitjor, perquè figura que el presentador de l’acte es va equivocar (de miss) i li va atorgar la corona a una guanyadora errònia. La pobra noia ja plorava d’emoció com se sol fer, i suposo que ara plora, però de pena, per la corona arrabassada.

Per què Mireia Lalaguna va triar presentar-se a Miss Món i no a Miss Univers? Doncs per coherència. Ser Miss Món vol dir que ets la més bonica del món (acceptant la sobirania dels estats però no de les nacions, com al Festival d’Eurovisió). Però ser Miss Univers vol dir que ets la més bonica de l’Univers. Per tant, vol dir que ets la més bonica de la totalitat del continu espai-temps en què es troba la humanitat. Vol dir que acceptes que hi ha vida en altres planetes, que entre aquests éssers vius n’hi ha de sexe femení. Que poden tenir variades formes, tres pits, bellíssimes orelles en forma de trompeta verda. Però que d’entre totes aquestes criatures, tu ets la més bella. Inexacte. Exagerat. Optimista. Poc científic.