Recerca

Catalunya se situa molt lluny de les regions capdavanteres d’Europa en recerca i desenvolupament (R+D), segons revelen les estadístiques de l’Eurostat. La regió europea que més part del seu producte interior brut (PIB) destina a R+D és Brabant Való, a Bèlgica, que aporta a aquestes activitats un 7,8%. Catalunya només hi aporta un 1,51%. De fet, Catalunya ni tan sols lidera el rànquing de l’Estat. El País Basc, amb un 2,23%; Navarra, amb un 1,95%, i Madrid, amb un 1,73%, se situen al capdavant. I el que és pitjor: en els últims anys hi ha hagut un descens. El 2010 Catalunya destinava un 1,59% del PIB a R+D, el 2011 era un 1,54% i el 2012 un 1,51%. En xifres absolutes el rànquing l’encapçala Madrid, amb una inversió total de 4.500 milions, seguida de Catalunya, amb 3.100 milions, i el País Basc, amb 1.542 milions. La falta de recursos per a R+D és un mal estès a totes les comunitats de l’Estat. Si les polítiques de la Unió Europea tenen per objectiu que es destini a aquestes activitats un 3% del PIB, en el cas d’Espanya totes les comunitats n’estan molt lluny. Però, a més, estan totes a la cua en el rànquing europeu. A la Unió Europea, segons l’Eurostat, hi ha tres regions que hi destinen al voltant d’un 0,1% del PIB, entre ells la ciutat autònoma de Ceuta. I entre les regions que hi destinen menys d’un 0,2% n’hi ha tres de Bulgària, dues d’Espanya, Grècia i Romania, i una de Polònia. A la banda contrària hi ha 13 regions europees que destinen més d’un 4% del seu PIB a R+D, de les quals BARCELONA ALBERT MARTÍN VIDAL conjunt de l’Estat el 2008 hi havia gairebé 132.000 investigadors dedicats a aquestes tasques. Entre el 2008 i el 2013 el nombre d’investigadors de R+D a l’Estat va caure un 6%, i a Catalunya un 3,4%. La part bona és que en el conjunt del període 2000-2013 la inversió en R+D no ha caigut, perquè l’important esforç fet entre el 2000 i el 2008 compensa la pèrdua per culpa de la crisi. Menys llocs de treball Aquesta mala salut de la investigació a Espanya ve acompanyada d’una altra tendència que reflecteix l’INE: durant l’any 2013, el sector tecnològic va destruir a Espanya 12.784 llocs de treball, tot i que al conjunt de l’Estat es van crear 1.645 noves empreses. El sector de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) ha patit alts i baixos al llarg de la crisi. De fet, ha perdut gairebé 25.000 llocs de treball des del 2008, quan comptabilitzava 403.422 treballadors. Però fins a la mala dada del 2013, que els va deixar en 390.638 empleats, el cert és que les empreses tecnològiques portaven tres anys consecutius d’ascensos. El sector, a més, es va veure afectat durant el 2013, l’últim exercici del qual hi ha dades, per una pèrdua en la seva facturació global. Les empreses tecnològiques van tenir aleshores un volum de negoci de 80.229 milions d’euros, cosa que suposa un descens d’un 3,6% respecte del 2012. L’INE deixa clar també que el sector importa més que no pas exporta, amb un saldo negatiu de 9.608 milions. El total d’exportacions va ser de 4.344 milions, un 25% de les quals van ser equips de telecomunicacions.